EconomiaCAT
NO ROBARÀS...
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
NO ROBARÀS...
Espanya ens roba i ens segueix robant.
Aquesta setmana s’han publicat les dades del dèficit fiscal de Catalunya amb l’estat segons el flux monetari, la xifra supera els 16.800 milions d’euros en els exercicis 2015 i 2016. D’acord amb aquestes xifres, el dèficit fiscal del 2015 va suposar el 8,2% del PIB en un any que els catalans van aportar el 18,9% dels ingressos del sector públic espanyol, un total de 16.803 milions d’euros, i només van rebre el 13,2% de la despesa. Respecte al 2016, el dèficit fiscal va ser del 7,9% del PIB, els catalans vam aportar el 19,2% dels ingressos del sector públic espanyol, un total de 16.801 milions d’euros, i només vam rebre el 13,5% de les despeses.
Aquestes xifres empitjoren més si restem la despesa discrecional de l’Estat, és a dir, si s’exclouen les despeses de la seguretat social, bàsicament pensions i prestacions d’atur, que s’han de considerar com a drets adquirits per els ciutadans a títol personal i no subjecta a la discrecionalitat de les polítiques territorial del govern central, i que d’aquesta manera fan pujar l’índex del dèficit més enllà del 10%.
Aquest percentatges, que no tenen cap cas similar a tot el món occidental, mostren que l’espoli a Catalunya persisteix any darrera any i es fa insuportable. Ni a la Baviera alemanya, ni al Massachusetts americà, per posar dos exemples clars de zones de gran contribució proporcional al seus respectius Estats, el percentatge s’acosta al nostre. Això no és solidaritat, això és un robatori gran com un cabàs.
Catalunya pateix un efecte contractiu continuat en la seva economia com a resultat del dèficit fiscal derivat de l’actuació de l’Administració central, cosa que perjudica el nostre benestar present i futur. Cada dia surten 45 milions d’euros de Catalunya cap a Espanya que no tornen. El dèficit fiscal de Catalunya amb Espanya representa un important drenatge de recursos que té uns costos socials i econòmics molt importants.
Dit d’un altre forma més directa, són uns lladres. No robaràs... I sense excepcions, no robaràs..., tampoc als catalans.
En quant l’aspecte social, s’acostuma a dit que Catalunya ha de ser solidària amb les altres comunitats de l’estat espanyol i s’oblida que a Catalunya mateix hi ha molta pobresa, una xifra estimada de prop d’1 milió de persones. No és just que els diners que haurien de servir per ajudar als catalans amb menys recursos acabin destinats a finançar burocràcies sobredimensionades d’altres comunitats, exèrcits fatxendes i cossos de policies estatals, que quan venen a Catalunya, no venen a fer el bé i a protegir-nos sinó que venen a fer mal.
En quant l’aspecte econòmic, els empresaris, treballadors, polítics, estudiants, investigadors, consumidors, i en definitiva, tots els ciutadans de Catalunya fan i faran esforços per què el país pugui competir. El govern, central i local, han de garantir que les infraestructures i els serveis públics que els catalans tenen, han d’estar a l’alçada d’aquells dels que tenen els competidors d’altres indrets, però això no succeeix. Ens estem quedant enrere comparativament amb altres àrees de l’estat: línies de metro que mai no es fan, trens d’alta velocitat que mai no arriben, hub intercontinental de l’aeroport del Prat que mai no es produeix, ampliació del port i corredor mediterrani, solucions a les carreteres més congestionades i perilloses que no es porten a terme, rondes col·lapsades, universitats infradotades que no poden oferir el que la indústria necessita, etc., són només alguns dels senyals d’alarma que ens avisen que estem perdent el tren d’Europa i del món. On hi ha més activitat econòmica ha d’haver més infraestructura pública, en el cas català, a l’estat espanyol passa just al contrari.
Amb els nostres recursos es perpetuen sistemes negligents, sistemes basats en el subsidi i no en la productivitat. El dèficit fiscal ofega l’economia catalana de forma directa i indirecta.
És el nostre futur, però com podem demanar justícia fiscal a qui no sap el que és la paraula “justícia”? Com podem demanar-li sang al vampir? Com podem demanar-li al lladre que ens torni el que ens ha robat?
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
