EconomiaCAT
DE LES BARRICADES A LES MARISCADES
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
DE LES BARRICADES A LES MARISCADES
La imatge dels polítics d’esquerra i “republicans” espanyols aplaudint quasi durant cinc minuts seguits al rei d’Espanya, Felip de Borbó, és realment colpidora, i tan angoixant com veure que els mateixos que van aplaudir al monarca, van vetar l’endemà la publicació del negra full de serveis del torturador i assassí franquista conegut com a Billy el Niño.
No ho puc entendre perquè no hi ha cap explicació, per molt que Irene Montero i Ada Colau vulguin vestir-ho que es tractava d’un signe de respecte cap a les institucions i cap a la figura del cap de l’estat. Liants!
Un republicà mai pot aplaudir un rei, mai, menys a un rei que és hereu d’una dictadura i molt menys encara, a un rei feixista de mena que no respecte a res ni a ningú, un antidemòcrata contrastat, un personatge convençut que està per a sobre dels altres. Aplaudir-lo no és respecte, és submissió, és no tenir cap tipus de dignitat, és ser un miserable com el rei també ho és. Però, que volem esperar d’una alcaldessa que diu ser d’esquerres però el que és realment, és una hipòcrita capaç de pactar amb la ultradreta, i el diable si cal, per seguir apoltronada en el seu càrrec.
De les barricades a les mariscades. Quins temps aquells que la gent d’esquerres arribaven a ser polítics defensant les seves idees, eren persones de lluita democràtica, de fermes idees antimonàrquiques, molts eren sindicalistes, obrers que es jugaven el seu lloc de treball en defensa dels seus companys de reivindicació, de forma desinteressada i gratuïta. Aquell model ha canviat, ha desaparegut per complet, s’ha extingit i s’ha substituït per un format de republicans d’esquerra de pacotilla, covards i vividors, especialistes a tenir la cara molt dura, menjadors insaciables de gambes, llagostins, cloïsses i tota mena de fresc marisc en cars restaurants, polítics dissenyats per no donar un pal a l’aigua en tota la seva vida, éssers metamòrfics sense cap classe d’ètica que de la nit al dia ara passen de maoistes, chavistes i castristes a convertir-se en progre-pijos amb la cartera plena de bitllets, senyors i senyores fets per enganyar i aprofitar-se dels ciutadans i contribuents dels que diuen defensar. 
A Catalunya, les coses no canvien, tant ERC com CIU (ara PDECAt o JuntsxCAT o el que sigui), es van apuntar al procés sobiranista, que va arrencar amb dinàmica pròpia durant la crisi capitalista, sense comptar amb els partits de sempre, amb dirigents que eren i són autonomistes. La societat estava fastiguejada d’ells, de la corrupció del pujolisme de CIU, i de les aliances inútils d’Esquerra amb el PSOE convertit ja amb el rovell de l’ou de la burgesia espanyola. Cap d’ells ha estat a l’altura, tampoc la CUP que no sabem a què juga, o potser és que no juga a res que és el més probable. I mentre el temps passa, les il·lusions s’adormen i ens venen un diàleg que no existeix, una negociació amb l’estat espanyol que sabem es tracta d’una presa de pèl, d’una fal·làcia escènica per encegar-nos novament, d’una maniobra estafadora per descavalcar de l’escenari una lluita del poble pel seu benestar, una mandanga com ho van ser les famoses estructures d’estat que mai van existir. I tot, per una mariscada.
Cap dels que estan liderant els partits ens interessa, hem de passar per sobre d’ells, hem de triar a nous líders independentistes de veritat, republicans de veritat, lluitadors de veritat que estiguin disposats a tot, disposats a deixar el marisc per tornar a les barricades, disposats a arribar fins al final per assolir l’objectiu que ens farà millors, i que ens porti a celebrar d’una vegada per a totes una victòria i no una derrota com a Diada Nacional.
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
