EconomiaCAT
GARRULUS AMB PLACA
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
GARRULUS AMB PLACA
Comencem amb una experiència personal de fa 9 dies exactament, el divendres 13, dia de la mala sort diuen, i com no podia ser d’altra forma, multa al canto.
Poblenou. 7:40 del matí. Carrer Pujades de Barcelona, entre Llacuna i Roc Boronat, a vint metres escassos d’on vaig viure 24 anys amb els meus pares, zona coneguda i zona envaïda avui, com tantes altres a Barcelona, pels carrils bici posats en calçador. Cotxe aparcat en doble fila en el meu carril de circulació, el dret, miro pel retrovisor, hi ha un cotxe al darrere al carril de l’esquerra i un cotxe al meu darrere mateix, valoro, si freno el cotxe que circula pel darrere al meu carril és possible que se’m mengi, així que inicio un canvi de carril traient el morro primer, el cotxe del darrere a l’esquerra em fa llums, acabo de fer la maniobra obligada perquè no puc seguir ni puc parar, maniobra neta i a seguir cap al despatx. Doncs no! El cotxe de l’esquerra toca el clàxon exageradament. Fins aquí tot normal, així és la circulació de Barcelona. Paro al semàfor. El cotxe que ha tocat el clàxon envaeix el carril bici amb una maniobra desproporcionada, es posa a la meva alçada i m’escridassa agressivament, hi ha dos ocupants. Uf!, penso. No hi entro i miro al davant dissimulant com si no anés amb mi. Segueix tocant el clàxon sense parar, quan el miro m’ensenya una placa de la guàrdia urbana i em diu que pari al xamfrà. Són dos guàrdies urbans amb cotxe de camuflatge. Un d’ells, el que conduïa, em demana de mala llet i en castellà la documentació del vehicle i el carnet, li dono, em diu que em quedi al vehicle. Al cap de cinc minuts apareix amb una denúncia i amb cara de satisfacció com el que ha aconseguit un premi, em diu que són 200 euros, però que si la pago en X dies, tindré un descompte del 50%.
Li dic que no sé el motiu pel què m’ha multat. Es comença a posar nerviós i no em dona cap explicació, només em diu que si no estic d’acord faci al·legacions, però que si les faig, perdré el descompte. Li dic que és injust, que sap perfectament que no està fent correctament el seu treball, que ha vist com jo, que he hagut de fer la maniobra perquè hi havia un cotxe en doble fila, i que està multant la conseqüència i no la causa. Em contesta, cada vegada més nerviós i maleducadament, si jo soc un especialista en “seguretat viària”. Li contesto que no ho soc, però com ell, tinc ulls a la cara i sentit comú. Li dic que està abusant de la seva posició de privilegi, deixant-me en clara indefensió. Marxa i torna a repetir que al·legui si no estic d’acord. Cabrejat i frustrat arrenco novament i a treballar que m’espera un dia intens.
Com poden ser guàrdies urbans aquest parell d’individus? Com poden ser agents de l’ordre aquest parell de “xulos” impulsius recaptadors? Com poden conscienciar a ningú per baixar la sinistralitat i regular adequadament la circulació aquest parell de delinqüents que van trepitjant i atacant als ciutadans? Què fan aquest parell d’agressius al carrer amb una placa i una pistola? Garrulus amb placa. Abusadors de poder i autoritat. Mala gent i mals agents. Un per ser-ho i l’altre, el seu company, per permetre-ho.
Evidentment, no tots els guàrdies urbans són garrulus amb placa, ni tots els mossos, ni tots els policies en general, però la veritat és que en són molts, molts més dels que pensem i molts més dels que haurien de ser. La policia ha d’estar al servei del ciutadà, no perseguir-lo. Les funcions de la guàrdia urbana són ser policia de seguretat, policia administrativa, policia de circulació, policia de proximitat i atenció a la ciutadania. Que pocs n'hi ha que facin la seva feina!, i menys que la facin bé.
Dins de les funcions com a policia de circulació tenen la de coadjuvar en la seguretat de la circulació i la prevenció d’accidents, la d’ordenar i regular el trànsit per aconseguir la fluïdesa més gran possible a la circulació, la de restaurar la normalitat en la circulació i la d’investigar i solucionar causes dels accidents o prevenir aquests. El meu cas és una anècdota, però reflecteix com els agents no fan la seva tasca, deixen tranquil a qui fa les infraccions i de manera arbitrària van per qui els sembla. En mans de qui estem si passen coses més greus?
La credibilitat dels diferents cossos de policies està per terra, i el trist és que s’ho guanyen dia a dia, actuant com no han de fer, tardant quan no han de tardar, abusant de ciutadans. No és d’estranyar que la impunitat que tenen davant les petites coses com la d’aquests fets, els faci després sentir-se per sobre del bé i del mal en fets greus, com poden ser agressions, maltractaments i fins i tot, tortures, que poden derivar en conseqüències molt tràgiques. Si són garrulus amb placa, i ningú fa res, els abusos no seran mai fets aïllats i més tard ens lamentarem quan sentim que es disparen bales de goma a les persones, o quan atonyinen no reglamentàriament i de forma aleatòria, violenta i indiscriminada a ciutadans pacífics del carrer.
Cal, doncs, un control exhaustiu de les actuacions policials, de totes i cadascuna, de les molt greus que posteriorment surten als titulars dels mitjans de comunicació, i de les petites, ja que aquestes són el verdader caldo de cultiu dels futurs psicòpates d’uniforme.
Calen bancs de dades dels policies per veure la seva trajectòria, depurar-los i protegir als ciutadans de les seves actuacions. Comencen realitzant petites accions incontrolades amb la passivitat i el consentiment del company, es van extralimitant impunement i acaben lesionant o matant a algú.
Malauradament, la mala praxi i els abusos de poder policials no són fets aïllats, són sistèmics, persistents, continuats i estan normalitzats. Aquest és un problema gros i un perill per la societat, no pensem que és només un problema per les seves víctimes favorites, la gent migrant, les treballadores sexuals o les persones d’estètica alternativa, que també, no pensem que no va amb la resta, aquest és un problema i un perill per a tothom. Bé, per a tothom no, sembla que la ultradreta, tot sovint, està exempta de les seves violentes, il·legítimes i abusadores accions. Per què?
Cal reflexionar. En una societat democràtica, la policia ha de ser democràtica, no repressora. En una societat transparent, la policia ha de ser transparent, no opaca. En una societat neta, la policia ha de ser neta, no corrupta.
L’altre dia, fent el vermutet a una agradable terrassa de Sort, un natiu em deia que el poble havia crescut molt i necessitaven tenir policia local per tenir un cert ordre i que no cadascú fes el que vol. Amics de Sort! Feu-me cas, sigueu feliços i no vulgueu tenir més policies al poble. Segurament no us posaran més ordre, però si que tindreu el seu ordre, us en penedireu!
Cuideu-vos molt!
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
CIMERA DE DOS ESTATS i UNA NACIÓ
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
CIMERA DE DOS ESTATS i UNA NACIÓ
El procés sobiranista s’ha acabat, diu Félix Bolaños, des de la Moncloa com a ministre de la presidència. Per a presumir-hi davant de tota Europa, el seu capo, en Pedro Sánchez, convoca una cimera franco-espanyola, el pròxim dijous 19, a Barcelona per demostrar que la Catalunya d’avui no és la Catalunya del 2023, ara el territori català i la seva capital són una bassa d’oli, l’independentisme català està dividit, s’ha diluït per la seva bona gestió i a conseqüència de la seva estratègia de diàleg inexistent, Catalunya avui està controlada, pacificada i domesticada gràcies a ell.
-"Una gran jugada mestra!"; devia pensar el president de l’executiu espanyol quan va fer la convocatòria per a demostrar tothom la finalització del procés, per a mostrar a Macron i als altres socis i “amics” comunitaris el trofeu de la victòria espanyola sobre els fets de l’1 d’octubre produïts en el marc d’una sediciosa Catalunya, per tancar un capítol a ulls de tothom amb una Catalunya rendida, dividida i humiliada.
Ni de bon troç!. Que el lideratge independentista està dividit és un fet, que aquesta desunitat debilita públicament el nostre moviment, també. Ara bé, el Poble Català és i serà independentista amb i en la seva majoria. La divisió dels lideratges polítics pot generar confusió, tristor, desànim i cansament, però mai pèrdua de convicció en els nostres ideals i amb els nostres objectius. Som i serem una Nació, una única nació partida en dos estats des de la signatura del "Tractat del Pirineus", el 7 de novembre de 1659. Som, volem ser i serem una República independent.
Serà per inconsciència, serà per insensibilitat, serà per estupidesa, serà per provocació, serà per supèrbia, serà per prepotència, serà per ignorància, serà per indecència o serà per desconeixement, però la celebració de la cimera franco-espanyola a terres catalanes, a Barcelona, ens toca la fibra, ho considerem un insult, un greu menyspreu, un més de molts per part dels governs centralistes espanyols, ens indigna, ens agita, ens sacseja, ens regira els budells, ens encén el cor i ens cabreja sobiranament, ens fa reobrir unes ferides mai tancades, ens fa sortir del nostre plàcid i confortable aletargament, ens fa despertar, mobilitzar-nos i tornar a lluitar al crit de Visca Catalunya lliure!
La cimera de dos estats i una Nació. La cimera dels dos estats, organitzada des de Madrid i París, no ha entès, una vegada més, que ells tenen un estat, però que nosaltres som una Nació. Crec i espero que donem una ferma resposta el dijous vinent, espero que posem en evidència que l’han cagat! Sembla que la seva convocatòria ha sigut un gran error de càlcul, i els hi pot sortir el tret per la culata, de moment, ha tingut com a conseqüència la unió de qui fa mesos estaven separats, provocant la mobilització conjunta del Consell de la República, l’ANC i d’Òmnium Cultural, tots plegats. Ara als estats, els hi toca de nou blindar la ciutat, reprimir si cal, silenciar-nos, manipular notícies i mentir, com sempre, però la realitat la sabem, ens fa i farà forts.
Ni Espanya ni França poden venir a Barcelona a prendre decisions sense escoltar-nos, hem de demostrar que nosaltres volem exercir la nostra sobirania dins del territori català.
Hem de fer-nos escoltar o obligar-los a silenciar i fer callar per la força. Silenciar i fer callar, igual que fan quan el govern espanyol, també els de Podemos que hi són dins encara que vagin de “progres i guais”, van ser còmplices de les desenes de morts que hi va haver a Ceuta. Silenciar i fer callar, quan van ser repressors actius de l'aplicació del 155 a Catalunya, vulnerant totes les nostres llibertats. Silenciar i fer callar, els motius pels quals el Froilán se’n va amb l’avi cap a Abu Dhabi, carai! Aquesta ha sortit amb rodolí i tot.
Malgrat ser un dia feiner, malgrat que el lloc buscat és de difícil accés, i malgrat el fred que sembla que hi farà, hi hem de ser, ens hem de manifestar en contra.
El #19GenerSortimAlCarrer a la #MobilitzacióUnitària19G
Cuideu-vos molt!
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
