La Hipoteca és un Dret Real, per tant, recau sobre un bé o cosa (generalment un immoble).
Aquest dret, generalment per a la seva vigència, ha de ser inscrit en el Registre de la Propietat, qui dona informació a altres possibles interessats.
Aquest dret real és una garantia d'una Obligació Principal. L'obligació que es tracta de garantir pot néixer fruit d'un acord, com en el cas d'un préstec, o per una obligació legal. En tot cas, la garantia hipotecària no exclou la garantia personal dels obligats. És addicional a la mateixa.
En sentit estricte una hipoteca no és l'equivalent a un préstec hipotecari. Hi pot haver avals, crèdits en compte corrent línies de descompte i prèstecs amb garantia hipotecària. El que passa és que aquests darrers són els més freqüents, donada la tendència a la propietat enfront del lloguer en el cas d'habitatge, per tant, s'ha generalitzat l'expressió en referir al préstec hipotecari.
Convé destacar la diferència entre l'import degut i l'anomenada responsabilitat hipotecària.
La "responsabilitat hipotecària" és la suma de les quantitats de la que respon específicament aquest bé, i es distribueixen en principal, que coincideix amb la suma deguda, els interessos de demora i una quantitat addicional per a despeses processals.
En essència, la Hipoteca li confereix al creditor el dret a executar, a treure a subhasta pública, a través dels procediments legalment establerts, el bé que serveix com a garantia. El creditor no se'l pot apropiar directament. El propietari pot fer amb el el que vulgui (vendre-ho o tornar-lo a hipotecar), però el que ho compri ha de ser conscient que, encara que ell no tingui res a veure en l'obligació que va donar lloc a la hipoteca, el bé respon de la mateixa mentre l'hipoteca persisteixi.
La Hipoteca no és una garantia excloent. M'explico: Tot deutor, segons el nostre Codi Civil, respon amb tots els seus béns presents i futurs. La Hipoteca és una garantia accessòria, que depèn d'aquesta obligació principal.
Si l'obligació principal s'extingeix, el mateix passa amb la hipoteca. Però al revés no passa. Si per exemple, causa de l'impagament, el creditor treu a subhasta l'habitatge i si obté per ella una quantitat inferior al deute que garanteix, el deutor no s'allibera; segueix estant obligat al pagament de la quantitat restant en virtut de la seva garantia personal, que assenyalàvem en el primer punt.
És una diferència fonamental amb altres països.