La Mediterrània, el mar que cada matí veig des de casa, el mar que fa milers d’anys ens connecta amb el món i amb la nostra història, el mar dels intercanvis comercials i culturals per excel·lència, el mar que evoca èpiques aventures de fenicis, grecs i romans, el mar al qual s'han dedicat boniques cançons, poesies de tot tipus, ja fa massa temps que es tenyeix de roig, un roig de sang procedent de milers de persones que es veuen abocades a abandonar, forçades per les circumstàncies dels seus territoris, i que perden la vida intentant travessar el mare nostrum per aconseguir una vida millor o simplement per recercar una vida. Aquestes travessies no són voluntàries, ningú s'arrisca molt sinó hi ha motius de pes, normalment en forma de violència, de guerres, de pèrdua de drets humans, de fam i de pobresa, de misèria, d'impossibilitat de portar una vida mínimament digna.

El nostre mediterrani està irrecognoscible, aquest mediterrani tan propi, aquest mar associat a la nostra terra, indivisible d'ella i, per tant, també dels nostres valors, aquest mar del qual estem orgullosos per ser bressol de la civilització, aquest mar identificat en el progrés de la humanitat, aquest mar característic del bon menjar i de la bona gent, aquest mar que tant i tant hem gaudit els que tenim la sort de tenir-lo a prop, aquest mar ara està perdent la seva essència, l'essència del ser humà.

No només mor gent, moren també les seves esperances i amb elles les nostres, cada ofegat representa un fracàs per nosaltres, una vergonya. Ells són els que més perden, perden la vida, ho perden tot, però nosaltres perdem la humanitat. Mar Mediterrani, ja no t'identifico, no sé qui ets, estàs al lloc on estaves abans, però no ets el meu mar, ets el mar Mediterrani encara? O tant t'has tenyit de sang que ara ets el Mar Roig? O pitjor encara, t'has transformat en el Mar Mort, aquell en el que la vida no és possible, en un cementiri en què tot el que hi ha són objectes morts, un lloc sense esperança, un lloc de silenci i solitud. Mar Mediterrani, Mar Roig, Mar Mort. Quin mar ets ara?

Qui es beneficia d'aquesta situació? Les mafies criminals que trafiquen amb el trasllat de persones mouen un negoci calculat en 650 milions de dòlars anuals, estan interconnectades als dos costats del Mediterrani, a la ribera sud i a la nord. Enguany, més de 35 mil persones han arribat a Europa, les xifres s'han triplicat des del 2011 fins al darrer any, és un fenomen que creix, ja que es combina el negoci per uns i la necessitat derivada de la desesperació pels altres. Aprofiten les zones més dèbils, com és Líbia en aquest moment, on l'anarquia impera com a sistema, on el descontrol governamental i la corrupció es tradueix en incapacitat i no voluntat per aturar l'important nombre de vaixells que gestionen els traficants, i que prèviament situen en grups d'unes mil a mil cinc-centes persones en camps situats als afores dels nuclis urbans. Tothom sap on estan, però ningú fa res mentre un milió de persones aproximadament espera ser embarcat de camí a un món anunciat com més feliç, però amb una molt alta perspectiva d'acabar amb la seva vida. Un viatge costa normalment entre 600 i 1000 euros, encara que por arribar fins aprop del 10 mil dòlars. Les persones que esperen ser traslladades són maltractades rebent tot tipus de tortures, amenaces i vexacions. Ni policia ni exèrcit mouen un dit per evitar-ho.

Combatre a les màfies, com han acordat els països europeus és necessari, però no suficient. El fenomen migratori ha estat l'eix principal i articulador de la història de la humanitat. Aixecant més els murs i augmentant més les flotes i unitats de vigilància no solucionarem res, al contrari. El problema s'anirà agreujant més. Hem d'entendre les arrels del problema, identificar el seu origen, només d'aquesta manera es podrà actuar amb eficiència. Europa, Estats Units i, més recentment, la Xina són responsables de la problemàtica, incentivant plans d'explotació de recursos naturals, matèries primeres i mà d'obra, sense polítiques de corresponsabilitat social i econòmica.

Concretament a Europa s'ha optat per una Europa fortalesa, una opció militar marcada bàsicament per la posició eix nord-europeu, una posició vista des de la distància i la desentesa, en la que aquests països demanen de forma no consensuada als seus veïns surenys més mà dura. Però ja portem temps amb aquest sistema d'actuació i cap solució ha evolucionat. Potser és el moment de deixar a un costat els sentiments contradictoris que condueixen a una visió simplista i atemorida del conflicte i de donar pas a les accions. La immigració és imparable, és i serà, l'hem de convertir en un factor positiu que pot contribuir al dinamisme econòmic, que pot moderar la caiguda demogràfica, que es xifra al voltant d'una disminució de tres milions de persones en els vint anys vinents, i també per moderar l'envelliment de la població. És important gestionar la immigració, integrar, però en cap cas rebutjar.

És un repte, una oportunitat, no és cap perill. Hem de treure profit del lligam amb els estats d'origen dels immigrants. Cal una visió a mitjà termini per afavorir polítiques comercials amb els països en vies de desenvolupament d'on procedeixen els immigrants, les relacions personals naturals vindran donades per ells, cal doncs facilitar l'intercanvi dels treballadors i de les seves famílies. Els nouvinguts podran aportar capacitat de treball en activitats de menor valor afegit que avui han de marxar a fora per ser més competitius, permeten una major dedicació dels treballadors ja establerts a activitats de major valor afegit.

L'autèntic desafiament resideix en l'encaix de l'immigrant en la societat d'acollida. El repte és promoure una política d'integració i cohesió social que incorpori les necessitats dels nouvinguts i respongui a les inquietuds dels residents. Aquestes polítiques requeriran, inicialment, una considerable dotació econòmica que haurem d'assumir, desenvolupant formació i inserció laboral per evitar l'economia submergida i fomentar el sentiment de pertinença i complicitat a una societat, garantint el respecte al marc legal, el respecte a un sistema de valors i l'aportació impositiva dels nouvinguts.

Per complicada que pugui ser la geopolítica, per perversa i interessada que sigui, hem d'aturar l'actual situació, l'hem de revertir...i no són només paraules políticament correctes, ja em coneixeu.