Imprimeix
Categoria: INTERNACIONAL
Vist: 1042

dinersfum1  Sabíeu que només una petita part dels diners, menys del 5% en l'economia moderna, és moneda o bitllets de veritat. La resta, la major part, està en forma de dipòsits, són diners electrònics, són dígits dins d'un ordinador, no són diners físics ni reals.

Els diners són fum? Com i qui crea els diners?

En aquest article, desfarem alguns mites i llegendes, descobrirem algunes distorsions i mentires que ens han explicat tan acadèmiques com popularment, i que fins i tot encara s'expliquen a la majoria de les universitats i llibres d'economia, en el que fa referència a economia monetària. Ens han ensenyat a pensar que els bancs són simples intermediaris entre estalviadors i demandants de crèdit bancari. Ens pensem que quan nosaltres dipositem els diners físics al banc, aquestes entitats financeres es queden una part com a reserves i utilitzen la resta del dipòsit per moure els diners, per fer el seu negoci, per realitzar préstecs. Com que part dels diners d'aquest préstec va destinat a un altre banc com a dipòsit, aquest altre banc fa el mateix, es queda una part i presta la resta, produint-se un factor multiplicador. A Europa, on el percentatge de reserves és de l'1% significa que un dipòsit d'1 milió d'euros, es pot acabar convertint en 49,5 milions d'euros o el que és el mateix que dir que financerament per cada euro, només el 2% podria ser realitat, la resta pot ser fum.

Ens han fet veure que la quantitat de diners a prestar depèn dels dipòsits inicials existents i la magnitud multiplicadora estarà relacionada amb el mínim del percentatge de reserves requerides per realitzar el préstec. Doncs no és així.

Estem desinformats i interessa que seguim estant-ho de com funciona el sistema monetari. Les coses van al contrari en l'economia moderna. No es tracta que amb els dipòsits es puguin generar préstecs, no és necessari que els bancs necessitin que algú li dipositi de forma prèvia els diners, la seqüència és al contrari, la creació de diners es fa mitjançant la creació de préstecs. Ho sento pel catacrack mental. Ho sento pel desencís. Ho sento per la sensació de no entendre, de passar des del que fins ara entenieu com un moviment mecànic a descobrir que ja no ho és.

Quan una empresa o individu particular va al banc a demanar un préstec, i li concedeixen, el banc afegeix la quantitat de diners electrònicament al compte corrent de l’individu en qüestió i al mateix temps fa un apunt al seu actiu com a deutor el receptor del préstec. És en aquest moment quan es creen els diners, diners electrònics, diners creats mitjançant la comptabilitat d'un banc, fum. Aquesta acció ha succeït sense que les reserves hagin augmentat, sense la necessitat de cap dipòsit previ, sense que el Banc Central hagi prèviament creat diners, ho ha fet directament la banca comercial i punt, sense necessitat d'una intermediació entre l'estalviador i el receptor del préstec. No existeix cap traspàs d'un dipòsit des d'una persona o empresa a un altre, el que ha passat és que s'ha creat un dipòsit i un deute a la mateixa vegada. És la banca comercial, com la Caixa, el Santander, el BBVA, etc... qui crea diners de forma constant i en grans quantitats.

La llegenda, la mentira, la desinformació que només el Banc Central pot crear diners, es trenca amb l'anterior explicació. El Banc Central pot crear diners, sí, però també ho poden fer els bancs comercials. Els bancs central poden fer-ho de forma electrònica, virtual i injectar-los a l'economia bàsicament amb la compra de determinats productes o actius a companyies financeres, com serien els fons de pensions. Són accions que es fan de forma excepcional i que s'anomenen popularment com el fet d'imprimir diners. El paper del Banc Central, consisteix també a utilitzar els tipus d’interès per a modificar el nivell de liquiditat en l’economia, influenciant als individus i bancs en les seves decisions sobre la quantitat de diners dipositats i préstecs emesos.

A més, quan dèiem a l'inici de l'article que ha d'existir un coeficient de reserves. Aquest coeficient de reserves s'obliga en el que respecte a actius líquids que no és el mateix que diners físics, els actius líquids poden ser bons de l'estat. Quan un banc comercial utilitza les seves reserves per comprar bons de l'estat, cosa molt usual a l'estat espanyol, no s'eliminen del sistema ja que van a un altre banc, cosa que provoca la inexistència de qualsevol efecte limitador en la creació de diners de la banca comercial. La realitat és que si tots anem als bans a treure en efectiu els nostres diners, aquests no hi són, no existeixen, no ens pensem que només pot passar a Argentina o altres països llunyants, els diners no hi són ni aquí ni a qualsevol país del món.

De totes maneres no ens alarmem més del que toca i procedeix, no pensem que això és “xauxa”, encara que les experiències recents ho han semblat. De la mateixa forma que un banc comercial crea els diners, també té la capacitat de destruir-los, així si els va crear al concedir un préstec, els diners electrònics es destrueixen quan el préstec es torna. La banca comercial té la seva pròpia dinàmica de negoci, necessita tenir beneficis per sobreviure, han de mesurar els seus riscos, ser productius i fer sostenible el seu negoci. No poden donar crèdits de forma il·limitada i per altres criteris que no siguin econòmics, o almenys no haurien de fer-ho sinó volen morir en el intento, o generar bombolles que sempre esclaten, com ja hem vist i patit. Com qualsevol altre negoci han de comprar a un preu i vendre a un preu més elevat, el Banc Central és l'organisme a més de regular, fixa el tipus d'interés oficial, el preu de compra dels diners, en funció d'aquest preu hi haurà més o menys circulació de diners, seràs un factor decisiu d'influència de la creació de diners.

El problema actual és que se'ls hi ha anat de les mans, el pes dels diners electrònics o diners fum ha desbordat el pes dels diners físics.

Ara ja sabeu un xic més de la crua realitat. Plantegeu-vos els motius pels quals no sabíeu una cosa tant important com aquesta. Les persones que formen la societat cada vegada estem més preparades. Com sabem més coses, volem participar en els esdeveniments que succeeixen al nostre voltant i que ens afecten, no volem que cap ésser natural o sobrenatural, cap líder ni cap Deu, ens governi sense comptar en nosaltres, volem participar, però per fer-ho de forma coherent, democràtica i lliure, hem de ser una societat millor informada i tenir més coneixements sobretot en alguns dels aspectes socials bàsics com l'economia. Podem escoltar i reflexionar sobre el que diuen els experts, però no podem fer del que diuen un dogma de fe.

Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat nr 9493