shalomcatalonia‘SHALOM’, CATALONIA

Quan anem pel món, obrim els ulls i les orelles, parlem i ens relacionem. Hi ha molts tòpics que cauen, n'hi ha d'altres que es confirmen i hi ha molts interrogants i enigmes nous que s'obren.

Quantes vegades, després de visitar el País Basc i d'haver rebut la cordialitat i l'hospitalitat que tenen els bascos, de veure els seus paisatges verds i tranquils i la seva forma de gaudir de la gastronomia i de la vida, ens preguntem com és possible que, precisament en aquell lloc, hagi existit un odi tan greu i irreconciliable entre famílies i uns posicionaments polítics que han portat a l'assassinat entre veïns i faccions contràries?

El mateix passa a Irlanda. Mai no he estat a cap lloc on la gent sigui tan amable en línies generals. Allà, davant de qualsevol dubte que els planteges, encara que sigui en un anglès deficient, es desviuen per donar-te una solució. Fins i tot t'acompanyen i deixen un negoci ple de clients, que accepten de bon grat que el dependent ho faci per ajudar un turista desconegut que s'ha perdut. Com es pot entendre, llavors, que fins encara ara, hi hagi àrees a Irlanda del Nord on catòlics o protestants no poden passar? Allà on, precisament, es respira tanta cordialitat?

A l'Estat d'Israel passa una cosa similar. De seguida veus que el que t'han explicat no encaixa del tot amb el que veus. Fa 28 anys que, per motius professionals, tinc relacions comercials amb empreses d'Israel. En els darrers 5 anys hi he estat 3 vegades: dues per motius professionals, a Haifa i a Tel-Aviv, i una tercera vegada per motius turístics, a Jerusalem, com a primera etapa d'un viatge a Palestina, Jordània i Egipte.

Tinc coneixements d'algunes coses del país, doncs. La primera sensació que tens de caiguda de tòpics és que no es tracta d'un poble radical, pel que fa a la majoria de la seva població, en molts aspectes quotidians. Tampoc en l'aspecte religiós. És clar que hi ha una minoria molt sorollosa que sí que és radical, fanàtica i integrista, i que aquesta ho és molt, però per a la majoria dels altres són vistos, a vegades, com a "dropos i embrolladors", encara que només ho reconeixen quan hi tens molta confiança.

L'Estat d'Israel està associat al poble i a la religió jueva, un poble sempre dispers per diferents països pel fet de no tenir un estat propi i estar obligat a marxar de les seves terres des del temps de la diàspora. Encara ara, hi ha una gran majoria de jueus que viuen fora de les fronteres de l'Estat d'Israel.

Des de la formació d'aquest estat fins a l'actualitat, hi haver alguns jueus que hi van retornar des dels països àrabs que els acollien, cosa que avui semblaria impossible; d'altres, des dels Estats Units; d'altres, des de Rússia, on, a començaments del segle XX, hi havia més de 5 milions de jueus, molts dels quals van haver d'emigrar per la Revolució Russa; d'altres, des d'Alemanya i altres països centreeuropeus, d'on van haver de marxar durant l'holocaust de la Segona Guerra Mundial; d'altres, de forma més recent, de l'Argentina, després de les seves repetides crisis econòmiques.

Aquesta procedència tan diversa es nota. Hi ha partits de dretes més radicals i més moderats, i el mateix passa amb l'esquerra. Fins i tot hi ha partits pacifistes i proàrabs. N'hi ha de rics i n'hi ha de pobres. Hi ha moltes formes de pensar, com a qualsevol societat. Pots parlar amb ells de tot: de política; de futbol; d'economia, ja que, per formació cultural, tots en saben (qualsevol paleta sap com va el Dow Jones); de gastronomia; de religió; de negocis, etc. És a dir, ens han fet creure que són especials en alguns temes, però realment no és així.

És veritat que hi ha bastanta gent que no menja porc, marisc i altres meravelles. Ells s'ho perden. Però són totalment respectuosos amb el fet que tu facis una altra elecció, o almenys aquesta ha estat la meva experiència.

Ara bé, tota aquesta dispersió intel·lectual i social s'homogeneïtza quan hi ha en joc la seva seguretat com a poble. En aquesta situació, ells, que per diversos motius han estat perseguits en diferents episodis de la història de forma molt injusta i amb esclats de violència, i que s'han convertit en el boc expiatori del descontentament dels pobles on habitaven, és quan fan pinya de forma transversal. Fins i tot sobre allò que a nosaltres ens pot semblar abominable, com, per exemple, el tema de la construcció del mur, he sentit dir a gent d'esquerres i molt tolerant que s'ha de reconèixer que encara que no els agrada el fet en si, la veritat és que d'ençà que hi és, la gent viu més tranquil·la i s'han reduït el nombre d'atemptats.

En fi, igual que al País Basc i a Irlanda, són coses que a nosaltres se'ns fan molt difícils d'entendre, perquè són sentiments associats a un territori, són nacionalismes, igual que ens en fem creus quan veiem que gent intel·ligent espanyola creu les barbaritats que diuen dels catalans, sense cap racionalitat, ja que realment només existeix una emotivitat articulada pel nacionalisme espanyol, que cala en la part més prehistòrica del cervell de qui rep el missatge.

Tota aquesta llarga introducció es resumeix quan comentem que a tot arreu hi ha de tot, i quan ens expliquen que aquests són d'aquesta forma, i aquests altres d'aquesta altra. Tot això, realment, respon a tòpics que, moltes vegades de forma interessada, impedeixen fer una anàlisi adequada, racional i objectiva, que és el que pretén fer aquest article, anomenat 'Shalom', Catalonia. Si fos d'una altra manera, llegiríem aquest escrit de forma contaminada.

La icona que avui ens arriba als catalans sobre Israel, com sobre molts altres llocs, no és ja la del passat medieval comú, la de ser un poble perseguit i la de l'holocaust. Tampoc la d'un jove estat progressista i simpàtic, com era fins a la Guerra dels Sis Dies. Ara Israel es veu i transmet la imatge d'estat opressor del poble palestí. Ha passat de ser víctima a ser agressor, a causa del conflicte del Pròxim Orient. Però si sortim d'aquest missatge judeofòbic, moltes vegades fet sense coneixement de causa, Israel és i es presenta amb admiració com un nou estat capaç de sobreviure en un territori hostil, de portar a terme una política lingüística eficient i de construir una societat moderna i democràtica.

No oblidem que, als anys 30 i 40, el feixisme espanyol identificava la forma de fer dels catalans amb la dels jueus, ja que projectava les estratègies antisemítiques de tota la vida i les existents a Europa en una situació en la qual hi havia pocs jueus a Espanya, a una identificació o substitució d'aquests per catalans, com a causa de tots els mals, amb arguments similars als de l'antimercantilisme i l'anticosmopolitisme, i contra els valors científics de la modernitat.

L'argument és el mateix que tenien els Reis Catòlics quan van anar contra els "enemics" jueus perquè fos possible construir Espanya. Des d'Espanya, fa anys que es considera que aquest relleu de papers que busca la destrucció de la "santa" nació ha passat dels jueus medievals als catalans actuals. Com ja deia Pío Baroja, "el catalán intelectual es emigrante y se desnacionaliza pronto, y en eso asoma el judío".

Que a Catalunya i als catalans ens cal un Estat propi i sobirà per recuperar el benestar està explicat a molts altres articles d'aquest web. Que per tirar endavant ens cal el reconeixement internacional és clar. Que no podem esperar a tenir un reconeixement anticipat i majoritari és un fet, ja que un francès, un txec o un grec no coneixen, a priori, l'interès que pot tenir directament per a ells una Catalunya independent. L'interès és dels catalans, i ningú no farà res per a nosaltres de forma desinteressada, quan el més còmode i fàcil és restar a l'expectativa.

Shalom2En aquest context, és d'agrair la simpatia que els països bàltics estan tenint cap al nostre procés sobiranista, en un moment tan decisiu de la nostra història i enmig de la pressió voraç de la diplomàcia espanyola contra Catalunya. També l'esforç de comprensió cap a la realitat catalana que està realitzant Israel. Hem de considerar que l'ambaixador israelià ha anunciat que el proper consolat que Israel vol obrir a Europa serà a Barcelona, cosa molt significativa en el moment actual. Israel és un país molt influent i molt poc influenciable per part de la diplomàcia espanyola, tradicionalment proàrab des de la dictadura de Franco. No s'ha d'oblidar que Espanya va ser el darrer país de l'Europa occidental que va reconèixer l'Estat d'Israel, que s'havia fundat l'any 1948: aquest reconeixement no va arribar fins a l'any 1984.

L'aliança amb Israel suposaria un suport clau en bastants aspectes. El primer seria l'econòmic. Catalunya precisa començar el primer dia, pagar als seus pensionistes, als seus funcionaris i a totes les persones que componguin l'aparell de l'Estat. Catalunya no ha recaptat impostos, i és difícil de creure que la hisenda pròpia començarà a recaptar un temps suficient perquè les seves arques comencin a omplir-se. No hi haurà temps per a la preparació. Seria una quimera pensar que Espanya negociarà amb Catalunya la seva escissió. De cap manera. En tot cas, es veurà obligada a negociar-hi quan la independència sigui un fet impossible d'aturar o quan sigui impossible anar cap enrere. Llavors s'adonarà que ha perdut una part important del PIB i que ha d'assolir un deute que no pot pagar. Però no abans. Els diners perquè les estructures d'estat funcionin des del primer dia han de sortir d'un préstec. D'un préstec que només pot venir donat per un país o per un grup de països amb prou pes específic internacional i econòmic per fer-ho. Israel és un d'ells.

L'avenç d'Israel en l'àmbit tecnològic i el seu tarannà respecte a l'emprenedoria es complementen molt bé amb la societat catalana. Israel i Catalunya són dos països mediterranis, amb climes, geografies i formes d'entendre el comerç i el món dels negocis similars, encara que ells van unes quantes desenes de dècades per davant nostre. A més, l'estratègia d'una aliança amb Israel seria molt important, perquè suposaria que ells serien la nostra porta d'entrada als Estats Units, on ningú o molt poca gent coneix Catalunya.

Socialment, Israel i Catalunya tenen certes similituds, cosa que fa que puguem aconseguir que hi hagi una afinitat. Hi ha 300 mil israelians que visiten Barcelona cada any, mentre que només 40 mil visiten Madrid. Barcelona agrada als israelians, s'hi troben com a casa. De fet, molts jueus que he conegut em comenten que admiren el fet que, els catalans, quan es tracta de gaudir, són els primers a fer-ho, però quan toca treballar s'obliden de la gresca i són els primers a posar-s'hi. Catalans i jueus hem tingut experiències històriques molt doloroses, i moltes vegades ens han volgut aniquilar com a poble, però el nostre dinamisme, la nostra necessitat exportadora i la innovació, combinats amb la insistència, encara que alguns pensen és tossuderia, ens han fet avançar, però salvaguardant les nostres tradicions i la nostra essència de ser el que som.

Per a Israel, els avantatges de comptar amb un país amic al sud d'Europa suposen un assumpte d'interès nacional. I encara més si considerem la importància geoestratègica que pot tenir políticament Catalunya i la importància econòmica que pot suposar el port de Barcelona per a ells, així com l'entrada dels seus productes de forma més fàcil i ràpida a la Unió Europea.

A més, Barcelona, per desgràcia, avui és un focus calent de gihadisme més o menys encobert dins d'Europa. Israel considera inacceptable i preocupant que el govern espanyol no dediqui prou recursos a combatre les possibles fonts de futurs terroristes islàmics radicals, que poden ser una amenaça per als seus ciutadans i per als seus interessos. Aquesta qüestió és prioritària per a Israel, però no ho és per al govern d'Espanya. Amb una aliança amb Catalunya, això estaria controlat.

És evident que Israel no pot ser un mirall on mirar-nos de forma indiscriminada, però sí que és un país del qual els catalans podem copiar certes coses. No podem obviar que 180 jueus han sigut Premi Nobel, cosa que no es fruit de la casualitat, sinó de l'educació, on es valora, i molt, la responsabilitat personal, l'esforç i també l'ambició. He vist en primera persona com les institucions israelianes valoren la bona fe. Així, una de les vegades que hi vaig anar per motius professionals, va ser per un plet interposat per una companyia catalana a una d'israeliana i, malgrat la primera impressió de sectaris que teníem, els tribunals ens van donar la raó. Això diu molt d'ells.

Els vincles amb Israel s'estrenyeran amb el viatge oficial que Artur Mas realitzarà aquest mes a Israel, amb l'objectiu de reforçar els lligams establerts, i en el qual serà rebut pel primer ministre, Benjamin Netanyahu. Sembla que també el govern d'Israel està força interessat en aquest viatge, organitzat per la Generalitat de Catalunya, mitjançant ACC1Ó, amb la col·laboració del CTecno. La finalitat del viatge del govern de Catalunya és facilitar la possibilitat d'augmentar el coneixement de com fer negocis amb Israel, aprofundir en les relacions comercials i internacionalitzar l'economia catalana amb un partenaire tecnològic de primer ordre.
Bona decisió i bon viatge!

Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat nr 9493