Imprimeix
Categoria: CATALUNYA

guiant al poblePACÍFICS PERÒ NO PASSIUS

Resistir amb el propi cos, aixecar les mans, rebre cops de porra, i altres èpiques accions pacífiques que per a nosaltres són una gran virtut, per l’estat són una senyal irrefutable de debilitat.

Ells no ho veuen igual que nosaltres. Ells no veuen que els catalans som un poble pacífic, lluitador però conciliador, ells ens visualitzen com un poble incapaç de portar a terme una lluita verdadera, ens veuen com un poble de molta simbologia però pocs fets determinants, incapaç d’arriscar el que tenim a nivell personal.

Ell saben que estem sols, que ningú ens ajudarà, mentre nosaltres pensàvem que la “noble” Europa ens salvaria, que la “democràtica i humana” Europa ens donaria el suport, ens ajudaria al veure l’abús de poder, la desigual lluita de Goliat intentant esclafar a David.

És el que hi ha. O assumim aquesta realitat o ens rebel·lem per modificar-la, amb polítics o sense ells. Si triem la rebel·lió, no hi ha dubte que hi haurà costos i sacrificis, molts costos i sacrificis a fer.

L’acció de resistència pacífica és fonamental, pacífics però sense actuar puerilment, sense rebre de forma gratuïta, hem de continuar sent pacífics però no passius. El primer que cal és defensa. Ens hem de defensar, fer-ho no pot passar per posar la cara sense més i que ens la trenquin un dia si i l’altre també. Ens hem de protegir, prou d’anar a pèl i que ens torturin, prou de deixar-nos atonyinar indiscriminadament.

Encara que siguem pacífics ens acusen de violents, menteixen, prevariquen. Hem de ser pacífics però no cal porta-ho al extrem, ens hem d’equipar, sobretot a la primera línia de contenció, hem de portar cascs, guants protectors, proteccions encoixinades per les extremitats i el tors, fins i tot hem de portar escuts. Tothom té dret a la defensa pròpia, fins i tot davant la policia oficial, que no tenen cap dret a la força desproporcionada, dictatorial i brutal. Si utilitzen porres, el poble també té dret a utilitzar-les per defensar-se dels violents. Cap jutge té dret a aplicar la injustícia, cal aplicar el que és just, tu m’ataques i jo em defenso. Tinc dret a fer-ho, a utilitzar spray contra les viseres protectores, puc utilitzar llanternes d’alta potència per enlluernar-vos si el que voleu és pegar-me sense cap motiu. Amb equipament, reduirem la distància en el cos a cos, som més, i donada aquesta situació només us queda que retrocedir, recular i fugir.

Apart de protegir-nos, ens hem de organitzar com a front republicà, com a guerrilla pacífica urbana. Està bé tenir un President, que donada la nova situació potser serà extradit, però ens cal un general, un alt comandament republicà que ens coordini dins del territori, que comuniqui i gestioni les accions, que ens digui amb una sola veu quan hàgim de guanyar-nos la sobirania, quan hàgim de conquerir els carrers el que no hem pogut aconseguir amb el diàleg ni en els Parlaments, quan hàgim de desobeir, quan hàgim de tallar accessos, duanes i estructures fonamentals. Hem de ser notícia internacional, però no només un dia, sinó un altre, i un altre, i un altre, i un altre, i un altre, i un altre més, etc.

Davant la violència, resistència. Davant l’autoritarisme, democràcia. Davant la repressió, llibertat.

Pacifisme, si, però no passivitat.

 

Benvinguts a la primavera catalana! Visca la primavera catalana!

 

Xavier Mas Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya