Si ens guiem per la premsa estrangera, els principals reptes de l'Estat espanyol són la crisi econòmica, la corrupció i el procés secessionista català. Qualsevol canvi significatiu ha de ser interpretat, doncs, en clau d'intenció política d'aquests dos paràmetres, la transició de regnat des de l'abdicació de Juan Carlos I “el campechano” a la coronació Felip VI “el preparao”, també ho ha de ser.

A Espanya es parla de segona transició. Juan Carlos I o la seva figura va ser part important de la primera transició, un període històric que va suposar un important salt econòmic i social de la societat espanyola en general i de la catalana en particular. L'aprofitament d'aquesta “oportunitat” va tenir com a conseqüència deixar altres aspectes pel camí. La guerra civil, la dictadura i quaranta anys de repressió són aspectes que uns van voler aparcar, altres van voler oblidar i altres volien que s'oblidessin. Es va fer el que en castellà es diria “borrón y cuenta nueva”, deixar els rancors a banda, oblidar-se dels mal rotllos, fer un reset, perdonar i començar des de zero per aconseguir un món millor. Només amb aquesta apologia de l'oblit es va poder canviar-ho tot per fer possible que tot continués igual.

El canvi de rei vol donar imatge de canvi de comandament en el poder, avui enrocat i immobilista, en una època de fortes turbulències i conflictes social latents a les portes d'entrada de la societat espanyola. La crisi econòmica, la crisi institucional, la crisi de confiança, la crisi de valors, la crisi catalana i la crisi de la mateixa família real espanyola pretenen ser neutralitzades si no aturades per l'aparició del “nene”. Els primers gestos i paraules del nou rei espanyol, Felip VI, no donen a entendre l'existència de canvis més enllà del canvi de les persones. Discurs pla, gris i avorrit. Vestit de militar de l'exèrcit de terra, utilitzant similar litúrgia que el seu antecessor, passejant-se davant els seus súbdits amb un cotxe del passat, escortat per la guàrdia reial a cavall, i una recepció “con una representación característica de la sociedad española”, com són banquers, membres del poder judicial i polítics, no feia falta treure el color a la tele per adonar-se que estem assistint a un NODO de fa quaranta anys, a més del mateix. El nou rei, com l'anterior, és una figura decorativa, una referència a l'espanyolisme més fonamentalista, l'espanyolisme més ranci, l'espanyolisme més "cutre".

Una mena de segona transició, acompanyada d'una oferta de reforma constitucional consensuada per tothom, possiblement legitimaria al nou monarca espanyol, com la primera transició ho va fer amb el seu pare. Però podeu esperar asseguts, no serà el nou rei qui la impulsi. La monarquia és una institució de l'Estat legal, però il·legítima, no ha sigut escollida pels ciutadans. És difícil concebre el concepte de monarquia moderna, perquè monarquia i modernitat són dos conceptes antagònics. La monarquia va ser la forma que va triar el franquisme, acceptar-la va ser una imposició per a sortir de la dictadura de Franco com a mal menor. No va ser pactada, no va ser escollida.

Cal esperar alguna cosa? Res. De veritat veieu al Felipito tacatum, un Borbó rei d'Espanya, sense cap mèrit més que ser hijo de su padre, impulsant una via seriosa per frenar el procés independentista, desencallant de forma brillant una situació que se'ls ha escapat de les mans, en la que el PP està tancat en banda i el PSOE no sap per on tirar? El veieu de veritat com un demòcrata en potència i un estratega avançat del segle XXI que convencerà a espanyols i a catalans a la vegada?

No tornarà a funcionar allò del “borrón y cuenta nueva”, o millor dit Borbón...y cuenta nueva.

Xerrameca reial, xerrameca barata, xerrameca espanyola encara que es faci en català, no justifiquen la visita d'aquesta setmana del Borbó júnior. Només si demanen perdó d'inici per totes les mal i fetes realitzades i només amb la derogació del Decret de Nova Planta per endavant, el canvi es podria veure com mínimament possible, però això no succeirà, clar.

Amb la retòrica de canvi de règim i de segona transició, una vegada més s'infravalora el component popular del procés independentista català, que actua com un contrapoder inacceptable, incomprès, insalvable i inassumible per la burocràcia espanyola. La inicial desconnexió catalana i l'independentisme conseqüent no accepta cap transició de pa sucat amb oli, no vol un pseudocanvi de sistema ni l'arribada de vents amb estètica de més frescor, sinó que vol la creació d'una nova entitat diferent, sense motxilles d'allò que representa el més negre del passat, la gent de Catalunya vol exercir el seu poder, vol decidir-lo.

Catalunya no entén l'existència i encara menys la viabilitat d'un país amb dos reis, dues reines, 6 milions d'aturats, 100 mil milions per la banca que han de ser retornats pels ciutadans de a peu, més de 100 mil famílies desnonades, corrupció a barra lliure com a “modus vivendi”, deute del 100% del PIB, l'espoliació fiscal i l'espoliació en infraestructures, així com la continuada voluntat de voler tractar-nos com a propietats, fer-nos mal, fer-nos fer veure de cara a altres com un problema. Ens hem atipat. No hi ha marxa enrere si som intel·ligents, si som dignes. Nosaltres a lo nostre i lluny de la misèria oligàrquica castissa.

Pensem només en tres notícies d'aquesta setmana sobre decisions de ministeris espanyols...que tant pensen en Catalunya (...?). Seguim reflexionant i buscant temps, perquè la nostra causa sigui reconeguda arreu, però no molt de temps, no val la pena allargar molt més l'agonia:

- el ministeri de Foment espanyol ha comunicat que la meitat dels beneficis del port de Barcelona hauran d'anar a finançar altres ports espanyols que són deficitaris. MOLT GREU!!

- el ministeri de Cultura espanyol ha decidit no tornar tots els papers que hi ha als arxius de Salamanca, mesos després de comunicar la seva devolució total. MOLT GREU!!

- el ministeri d'Indústria espanyol es resisteix a desmantellar el magatzem submarí de gas Castor, malgrat que els informes fets públics han corroborat la direcció directa entre la injecció de gas i els terratrèmols. MOLT GREU!!

Dels temps de Felip IV prové el nostre himne nacional del Segadors...

Dels temps de Felip V se'n genera la nostra Diada Nacional de l'11 de Setembre...

Dels temps de Felip VI, què se'n derivarà?