Imprimeix
Categoria: ESPAÑA
Vist: 6382

aperturacatalana  Una de les obertures més famoses dels escacs és l'anomenada “obertura catalana”, creada per un polonès (vaja! això ja és casualitat), Savielly Tartakower, en el marc d'un torneig internacional celebrat a Sitges, amb motiu de l'Exposició Universal de l'any 1929.

Per molts, l'obertura catalana, que es fa amb peces blanques, representa una jugada temerària, però per altres es tracta d'una jugada astuta d'inici, que ajuda en gran part a prendre posicions estratègiques d'avantatge dins el tauler de joc, sobretot quan el contrari no està gaire inspirat. Per aquest motiu, és una jugada que sense ser gaire habitual s'utilitza a vegades en partides d'alt nivell, com les mítiques que es van jugar a la dècada dels anys 80 entre Kasparov i Korchnoi.

Analitzem la partida d'escacs des d'una hipotètica situació d'una partida Catalunya-España. Catalunya amb blanques, per allò de l'obertura catalana, i Espanya amb fitxes negres, encara que ull viu! Si El Mundo, l'ABC o La Razón es fan ressò d'aquest article, encara diran que els catalans som racistes. Veiem els moviments de les seves fitxes.

A la part catalana, les peces són:

- El rei Artur. M'ho han posat fàcil amb aquest nom.

- I la reina...? Va! Fem que sigui l'Oriol Junqueras.

- Al costat de les peces principals trobem els alfils, que consideraré que són els polítics. Per què? Doncs perquè l'alfil és una peça que només va en diagonal i mai endavant, igual que els polítics, els quals, de forma generalista, no van mai de cara. Per tant, a la dreta de l'Artur trobarem en Duran i a l'esquerra de l'Oriol, hi haurà el David Fernández i encara no ho sé si hi haurà els d'Iniciativa. Crec que la major part de la militància si, però la cúpula ja veurem. En l'obertura catalana, si us fixeu en la foto, l'alfil de la dreta, en Duran, queda bastant bloquejat i només té sortida per dues caselles que encara estan més a la dreta. Si continua per aquest camí, sortirà del tauler, que és el que pot passar realment al tauler català.

- Per als cavalls buscarem un sentit més figuratiu i econòmic, tractant-se del tipus de web en què ens trobem. Considerarem que són l'espoli fiscal i el dèficit d'infraestructures, dos conceptes que representen la injustícia i l'abús de poder contra Catalunya.

- Les torres, aquesta també és fàcil: Òmnium Cultural i l'ANC (Assemblea Nacional Catalana), com a representació de dos dels pilars bàsics i més mediàtics del moviment cap a la independència.

- Els peons... la gent o el sentiment de la gent, nombrós i uniforme, independentment de la ideologia i de l'estatus social i econòmic. Avui, aquesta peça és l'autèntic protagonista de la part catalana, però necessitarà de les altres parts. Quan conflueixen societat i política és quan es fa història.

 

Per la part espanyola, l'spanish chess, tenim:

- El rei Juan Carlos i la reina Sofia. Aquí ja trobem la primera incongruència del moviment de fitxes dins del tauler, ja que, en lloc de ser un al costat de l'altre, cadascú va a la seva, pràcticament són a les puntes. Entre ells, Rei i Reina estan molt separats, però també estan apartats del seu poble i de qui governa aquesta part espanyola, en Rajoy... Bé, governar és un dir, és clar!

- Els polítics pro-espanyols com a alfils. Per cert, la paraula alfil prové de l'àrab al-fil (الفيل) i significa “l'elefant”... Ara que ningú pensi en el Rei i faci l'acudit fàcil, eh! Bé doncs, com a alfil a la dreta trobem el PP. Una incongruència més, ja que el PP és ultradreta, per tant, està desplaçat cap a una banda també, deixant el centre-dreta espanyol realment inexistent. L'alfil de l'esquerra és el PSOE i el seu braç armat a Catalunya, el PSC-PSOE. (Això de PSC en lletra petita està fet amb tota la intenció, però de bon rotllo).

- Els cavalls, igual que hem dit en el cas català, són referències econòmiques. I quines són les característiques econòmiques espanyoles avui? La corrupció i les retallades, aquest són els cavalls espanyols, uns cavalls que tenen la característica única de ser animals rapinyaires.

- Les torres, on són les torres? No hi són, han marxat fa temps. Haurien de ser la justícia i la llibertat, però a les “Españas” no existeixen ni una ni l'altra.

- Els peons...els militars. En aquesta part, l'espanyola, no és la gent, no són protagonistes. La gent són les caselles per on trepitgen les seves fitxes, les seves castes, assumint, i fins i tot lloant, ser trepitjada. Encara que sóc dels que penso que no els deixen ser protagonistes, perquè mai s'enfrontarien amb la part catalana, encara que sóc dels que penso que aquesta gent en algun moment s'aixecarà, el dia a dia em porta a pensar que hi ha un excessiu grau de conformisme i de voler creure tot el que els hi diuen. Veurem.

 

En el punt de la partida que estem, quin moviment li queda a la part espanyola? Analitzem:

1.- En el joc dels escacs, el rei és de les darreres fitxes que es mouen, i ho fa per enrocar-se o quan es troba en una situació delicada, com a tècnica de supervivència. El rei ja s'ha mogut en aquesta partida, amb la famosa publicació de la “quimera” i amb els seus missatges nadalencs, però, com que ningú no se l'escolta, el seu moviment ha estat en va, un moviment inútil, que és un dels preceptes fonamentals que no es poden fer en aquest joc.

2.- La reina... viu a Londres...

3.- Moviment d'alfils? L'alfil de la dreta, el PP, està encegat amb una croada recentralitzadora, “requeteconservadora” i absolutament destructiva que no acabarà bé. És aquest el moviment que estan fent, que inclou el discurs de la por als catalans, mitjançant l'amenaça del boicot a l'entrada a la Unió Europea per la via diplomàtica. Estratègia que serà contrarestada per la lògica, tradició, inexistència de marc legal en cas de secessió, coherència i, sobretot, interès dels socis comunitaris enfront d'un mercat de 7 milions de persones consumidores.

Un moviment de l'alfil de l'esquerra, el PSOE, via pacte fiscal, federalisme i obrir una estratègia de negociació, sembla un camí avui tancat, ja que els peons catalans estan disposats a anar més i més endavant. A més a més, aquests alfil està bloquejat per pseudo-substituts que volen ocupar el seu lloc, UpyD de Rosa Díez i Ciutadans d'Albert Rivera.

4.- Moviment de cavalls? Via la “in”-justícia podria intentar-se suspendre l'autonomia i prohibir les eleccions. S'entendria internacionalment com una regressió al franquisme, cosa que ja comença a sonar a l'àmbit internacional. Seria un moviment contraproduent.

5.- El moviment de torres és impossible, ja que, com he dit, no hi ha torres.

6.- Moviment de peons=exèrcit? Seria el camí més ràpid per a la independència i el més nociu per a Espanya i per al seu futur dins del món civilitzat. Descartat.

 

Així doncs, sembla que Catalunya es troba en una situació aparent d'escac i mat, però s'ha d'assegurar la partida fent una jugada mestra que ha de conjugar racionalitat, enginy i solidesa. Siguem catalans i treballem per Catalunya!

 

Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat nr 9493