Com diu la tercera estrofa del nostre himne nacional, Ara és hora d’estar alerta!, per quan vingui un altre juny, esmolem ben bé les eines!

Desànim, cap. Passem pàgina, no. Relaxem -nos, res.

Penseu que la reacció negativa de les elits europees al procés català és l’equivalent a la reacció que van tenir les elits defensores del catolicisme a la Reforma luterana al segle XVI, equivalent a la reacció que va tenir la noblesa a la Revolució francesa al segle XVIII, equivalent a la reacció de les elits-lloctinents a les revolucions iberoamericanes de començaments del segle XIX i equivalent a la reacció de l’oligarquia tsarista a la Revolució Russa de començaments del segle XX.

Malgrat les reaccions contràries de les posicions dominants, tots aquests canvis es van acabar produint. Pensem en aquestes efemèrides com el canvi en si mateix, però realment només són la plasmació del canvi, el canvi a la societat ja s’havia produït abans. Doncs igual. El procés de canvi ja s’ha produït, només manca saber quan s’acabarà oficialitzant el final del primer lloc en el qual es desintegrarà el concepte d’estat-nació, Espanya, un concepte esgotat, obsolet, superat, caduc; per emergir el primer lloc, zona, regió o estat, resultat de l’eficàcia dels recursos, de la productivitat i de la rendibilitat col·lectiva.

Primer serà Catalunya, després en vindran d’altres. Sobre la taula tenim l’escenari actual. El concepte estat implica unió, cohesió, igualtat, homogeneïtat, cap d’aquestes característiques es donen avui en el nostre territori, al contrari. L’estat no es veu com una garantia de res, no es veu com un ens que ens ajuda a millorar, l’estat avui es veu com l’enemic, i no només un enemic polític, també un enemic cultural i econòmic. Estem alerta!

En aquest aspecte, l’econòmic, hi ha dos fets fonamentals que poden marcar la desintegració espanyola, l’estat-nació que va de dur però realment és molt feble, a més de negligent. És feble perquè el seu sistema econòmic és insostenible, més de la meitat de la població viu directament dels altres. És negligent perquè no té perspectiva, en lloc de cohesionar les “dos españas”, fer-les compatibles, s’ha dedicat a dividir-les políticament, hipotecant la conciliació futura per aconseguir un rèdits electorals a curt termini. Estem alerta!

Els dos fets als quals feia referència són una bomba de rellotgeria, per un costat l’anunci que el BCE deixarà de comprar massivament deute públic. L’altre que el fons de pensions està buit.

Sobre la compra de deute, significa que l’estat s’ha estat endeutant més i més en els darrers anys, a canvi ha obtingut liquiditat, però aquesta s’acaba, ara s’haurà de pagar el deute i no hi ha calers. S’hauran de pagar pensions, i tampoc hi ha diners. L’única “solució” són més retallades, en sanitat i educació com sempre, i augmentar els impostos, que no són cap solució per si mateix. El càlcul està en què cada espanyol, o ciutadà de l’estat espanyol millor dit, haurà de pagar 11 mil euros més, quantitat inviable, més considerant la gran quantitat de mileuristes que fa que haurien de pagar més del que cobren pràcticament. Espanya com tal, està col·lapsada. El creixement del PIB hauria de ser del 30% anual aproximadament per fer front a les amortitzacions de deute públic, cosa impossible, més quan el consum interior baixi al manifestar-se aquesta situació.

Ara és hora d’estar alerta!, sobretot en les votacions del 21-D. Si manifestem en veu alta que volem la independència i votem per aquestes opcions, des d’altres indrets esperem que hi hagi algú, que a més de fanàtic, tingui certa intel·ligència i pugui veure que part del deute espanyol podria traspassar-se a Catalunya, com contraprestació i preu per la nostra llibertat. Malgrat el gran esforç que suposaria, ens en sortiríem i podríem mantenir les cobertures socials. Seguir a Espanya significa anar cap a l’abisme, perdre-ho tot.

Ara és l’hora d’estar alerta! Aprofitem-ho!