don no hi ha  Ni canvi, ni “sorpasso” de Podemos, ni res de res, tot continua igual, és més el PP és el gran guanyador de les eleccions, no té majoria absoluta però surt reforçat de les eleccions d’ahir amb 14 escons més.

No us pregunteu com pot ser que hagi tornat a guanyar el PP, no us pregunteu com és possible que el PSOE hagi aguantat, no imagineu coses rares, no hi doneu moltes voltes al cap, ni busqueu explicacions magistrals, analítiques i raonades, no cal fer-ho. L’explicació és molt simple i primitiva, Espanya és el que és, d’on no n’hi ha, no en pot rajar, no espereu resultats de qui no els pot produir, només us generarà frustració.

El que sí hauríem de fer és treure conclusions per refermar els nostres pensaments o per adonar-nos de què cal avançar cap a una direcció diferent o no.

La primera conclusió, l’estat espanyol és irreformable. A tot arreu de l’estat, excepte a Catalunya i a Euskadi, els seus ciutadans han votat que no volen canviar, ja els hi van bé les coses com estant, accepten la monarquia, un president impresentable que fa el ridícul allà on va, la corrupció per sistema, les escoltes il·legals, la inexistència de límits a conveniència, l’economia bancaritzada, la manca de democràcia real.

La segona, i és una evidència encara que ens faci mal cada vegada que hi pensem, és que l’atac sistemàtic a Catalunya és un fet que ven a Espanya. Ja sigui per la retallada de drets lingüístics, socials o personals. La repercussió, en aquest cas, de què hi hagi un ministre espanyol que es dediqui a inventar, a fabricar arguments contra persones perquè pensen ideològicament diferent, no només no provoca dimissions ni influències electorals negatives sinó que les genera positives, com hem vist. Fer mal a Catalunya és ben vist a Espanya.

La tercera conclusió, l’estat espanyol, que es caracteritza per ser un país de desigualtats, per ser un país de contractes escombraries, per ser un país que té un índex insostenible de joves a l’atur, per ser un país ple de gent mal pagada i d’autònoms que ho passen malament, no vota a les esquerres, no creu amb elles. L’experiència d’haver tingut governs socialistes que han apujat impostos però no han beneficiat en res el benestar social, ha fet molt mal, i la gent no s’acaba de creure, de forma majoritària, un canvi com el que proposa Podemos, suposo que per allò de “más vale malo conocido que...”. El resum de l’esquerra espanyola seria “mucho ruido y pocas nueces”.

La quarta conclusió, votar al PP no és un tema generacional que s’acaba a mesura que la gent es faci gran. No sé si veu veure les imatges de la gent que celebrava la victòria al carrer Gènova però no era el reflex d’una generació gran a la qual el temps se li acaba, al contrari, hi havia molta gent jove.

La cinquena conclusió no té a veure amb els resultats sinó amb les enquestes, no serveixen per res. O la gent enganya quan respon o els sondejos són inventats. Potser les dues coses. És evident que eleccions darrere eleccions la dada que es dóna a peu de votacions és falsa. S’han d’eliminar. Prou enquestes.

En resum, l’anàlisi és que l’estat al qual pertanyem no és com voldríem que fos, dista molt de ser-ho i mai ho serà. Els ciutadans espanyols fan les coses fàcils, volen ser com ara, volen ser com són. Per tant, actuem amb la mateixa simplicitat, sinó volem ser així, si se’ns remouen els budells, si no ho volem acceptar, deixem d’encaparrar-nos en voler canviar les coses que no canviaran mai, deixem de pertànyer a Espanya.

Fàcil, no?...

Xavier Mas Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya