Imprimeix
Categoria: ESPAÑA
Vist: 24569

espanya-intervingudaMalgrat el paquet d'ajuda de 100 mil milions d'euros als bancs espanyols, Espanya segueix sent objecte dels mercat, amb taxes d'interès insostenibles per la seva economia.
Encara que existís la millor de les voluntats (que no és així), Espanya no pot sortir sola de la crisi, que encara que és una crisi de confiança, es basa en fets reals.

S'han intentat polítiques per baixar el dèficit, però la resposta ha estat l'alentiment de l'economia i aquesta s'ha enfonsat en una impressionant recessió, el que ha produït un col · lapse en cascada de determinades indústries, afectant de ple a l'ocupació (25% de desempleats).

A més austeritat, més desacceleració, i les polítiques dissenyades per reduir el dèficit tenen un efecte nociu al seu propòsit, reduint en menys mesura aquest dèficit i augmentant cada vegada més el deute.

L'austeritat és realment un fracàs, i com més afecta l'estat de benestar (que és un factor que crea ocupació), els mercats ho entenen com més fracàs encara. Els mercats només entendran que el fracàs s'ha superat si hi ha una ajuda molt forta i total (no només bancària) a Espanya, el que ens porta a una irremediable intervenció, Espanya serà intervinguda en breu.

Aquesta intervenció substituirà els mercats com a font de finançament, i així es podrà optar a unes taxes d'interès menors. El problema és que Espanya és una economia massa gran, i molts diners són necessaris, amb flux continuat d’aquest.

Una altra opció seria la sortida de l'euro, però en aquest cas, el problema seria la pèrdua que es produiria per als països que mantenen deute actual amb Espanya, el que seria un factor recessiu per a Europa. Seria una opció valenta, i pensada en el llarg termini, però coneixent com pensen els països poderosos de la UE (en clau bancària sempre), entenc desestimaran la segona opció i optaran per la primera, almenys iniciant el flux de crèdit i esperant veure la seva evolució.


Tampoc s'ha d'oblidar el factor polític, el Govern espanyol tem l'augment de l'independentisme català. A Catalunya, l’independentisme és un fet latent i patent en cada conversa, en cada acte i en cada pensar actual dins de Catalunya; recolzat per raons racionals a les que en els últims temps també se li han donat raons emocionals en quantitat i qualitat. Famosa és la frase a Catalunya que "alguns neixen catalans, altres es fan catalans, però a la majoria els fan catalans".

Amb la festivitat de la Diada Nacional de Catalunya a poc més d'un mes, aquest temor es converteix en pànic en pensar que el que va finalitzar amb una derrota davant les tropes borbòniques comandades pel duc de Berwick el 1714 torni a escriure la seva pàgina i iniciar-se davant una situació deprimida d'Espanya per la crisi econòmica.

Els sondejos oficials pronostiquen una victòria de la Independència en el cas de celebrar-se un Referèndum. La premsa internacional comença a fer-se ressò, encara que tímidament, de l'existència d'una Catalunya espoliada fiscalment.

El Govern del PP, sempre advers i pervers amb Catalunya, considera que una intervenció europea de l'Estat espanyol, pal·liaria l'efecte ascendent de l'independentisme català, que d'altra banda només es considera que té sentit dins d'una Catalunya englobada en una Europa econòmica. Per això, el Govern del PP no dubtarà a facilitar i donar suport a la intervenció, i ho farà en breu, abans de la Diada, a l'Agost.

 

Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat nr 9493