Imprimeix
Categoria: EMPRESA
Vist: 6870

estafa solidaritat  En poques hores, el cas de la Nàdia Nerea ha passat de ser una èpica història de lluita i superació d’uns pares vers la malaltia de la seva filla, a ser una gran estafa, una de les mentides més grans mai explicades.

El pitjor de tot és que sembla que la tricotiodistrofia existeix, aquí la gran perjudicada és la nena, que a més de tenir una malaltia que produeix trastorn físics i psíquics, ara haurà de conviure amb la crua realitat de tenir uns pares infames que han fet mercadeig i negoci de la seva malaltia, que han venut el seu cas, trist cas, com a mitja de negoci propi, un negoci que els hi reportava forts beneficis i els permetia portar un luxós tren de vida, havien trobat en la venda del drama de la seva filla la gallina dels ous d’or, un negoci que volien utilitzar tant com fos possible, el negoci de tocar la fibra, que fa que les persones desconegudes treguin la part més humana de sí, prenguin solidaritat, s’ho creguin cegament i facin esforços pels altres.

Han estat durant anys desfilant pels platós de televisió i ràdio, han penjat vídeos a Youtube, han frau solidaritatcreat fundacions, impulsat sortejos i tot tipus d’actes benèfics per recaptar fons, ningú dubtava d’ells i al final tot era mentida. Han fet molt mal aquest parell de delinqüents, han sembrat la desconfiança de la bona gent i d’aquesta forma han perjudicat la seva innocent filla principalment, però també, han perjudicat la gent del seu voltant, als altres afectats per aquesta rara malaltia de caràcter genètic, i de fet a tothom que necessita recursos fora dels àmbits convencionals per una curació, a tothom qui lluita de veritat per la supervivència o benestar dels que estima.

Han fet negoci del binomi infància i malaltia amb la nostra solidaritat, una solidaritat que molts de nosaltres ara ens plantegem, i que potser és una solidaritat no gaire ben entesa, ja que responem als desastres naturals que succeeixen a l’altra part del món, intentem solucionar la fam d’un continent llunyà, apadrinem als seus habitants, participem a telemaratons, amb ONGs, etc., però no sempre responem amb la mateixa solidaritat amb les coses que ens envolten, amb les situacions properes, amb els nostres familiars, amb els veïns, amb els coneguts, amb la gent amb problemes del barri, de la ciutat, del país.

Clar!, les grans causes i tragèdies són mediàtiques, són notícia, ens venen presentades pels mitjans de comunicació, passen a molts milers de kilòmetres i no ens hem de preocupar si les nostres aportacions arriben o no arriben, nosaltres ja hem col·laborat amb la bona causa i hem saciat la nostra consciència amb altes dosis de benevolència, nosaltres ja hem complert.

Però mentre hi hagi aquest pensament, sempre existirà i existeix el frau, ja vingui donat a petita escala com el cas de la Nàdia que ens indigna, o ja sigui per la via de les grans estructures i organitzacions no governamentals i sense ànim de lucre, encara que amb molta fam d’aquest lucre, que viuen de les subvencions i de les donacions però que, algunes d’elles, no inverteixen en els projectes de cooperació que ens vénen, sinó que utilitzen els diners en solucionar la vida als seus dirigents que viuen com a magnats a costa de la pobresa dels altres, o que fan ús dels diners per invertir-lo en finalitats poc ètiques.

Us heu plantejat alguna vegada quin és el sou del màxim directiu d’UNICEF? I de la Creu Roja? I del Papa? ...aquests cobren i molt, eh!

Xavier Mas Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya