governconfia  He dubtat, m’he sorprès, m’he angoixat, m’he decebut, m’he desesperat, he temut, no he entès, he reflexionat i finalment he decidit. La meva decisió és seguir les 3Ps recomanades per 2P (President Puigdemont): perseverança, paciència i perspectiva; amb tota la meva confiança i respecte cap a ell, i la resta del govern de la legítima República catalana.

Vaig confiar i tenir respecte quan deien que tindríem urnes i paperetes, encara que semblava impossible, però així va ser. Vaig confiar i tenir respecte quan no va declarar la independència al cap de 48 hores de l’1 d’octubre. Vaig confiar i tenir respecte abans de la declaració de la República i quan ho va fer, a l’instant que el Senat espanyol, declarava de forma il·legal i il·legítima l’aplicació abusiva de l’article 155. Vaig confiar i tenir respecte davant l’aparent passivitat del govern català davant el cessament de  la totalitat del govern de la Generalitat i la dissolució del Parlament de Catalunya dictaminada pel govern espanyol, per cert, un estat aliè a aquelles hores. Vaig confiar i tenir respecte quan s’acatava el que dictava Madrid per acció pròpia o per via dels polititzats, desprestigiats, manipulats i antidemocràtics tribunals espanyols, als que mai més els anomenaré com justícia. Vaig confiar i tenir respecte quan s’apostava per la pau quan el més senzill hagués sigut cridar la violència. Vaig confiar i tenir respecte a l’estratègia de portar a la meitat del govern a Brussel·les i deixar a l’altra meitat a Barcelona. Vaig confiar i tenir respecte en la decisió de deixar el control del territori i les institucions en lloc de lluitar per elles. Només el temps ens respondrà a la pregunta si aquestes accions corresponen més a debilitats que a fortaleses.

Perseveraré, tindré paciència, i intentaré veure les coses amb perspectiva. No serà fàcil però ho faré. I ho faré perquè vull viure i sobreviure en una República catalana efectiva, un país fet en llibertat, no ho vull fer en un estat repressor, en un estat ultrareaccionari, en un estat violent, en un estat autoritari i dictador. Vull viure en un estat amb catalans. No vull viure en un estat amb espanyols, no vull estar amb gent que es creu les mentides sabent que són mentides només que perquè els interessa, no vull conviure amb gent que calla davant la persecució i ensenyament de polítics i persones que no han fet res més que pensar diferent i complir el seu mandat democràtic, no vull romandre amb gent que ens odia i molt simplement pel fet de ser catalans.

Faré tot el que està en les meves mans, el meu cos i el meu pensament per aconseguir aquest anhel, aquest objectiu. Si s’ha d’anar a Brussel·les, doncs ja tinc els bitllets i l’hotel. Si hem de fer cassolada, la fem. Si hem de manifestar-nos una o mil vegades, ens manifestem. Etc. No defallirem, no claudicarem. Estaré en peus, ara i sempre més, amb el cap ben alt, alerta i molt disposat.

Ara ens trobem davant d’unes eleccions convocades pel govern espanyol. No són unes eleccions més, no sabem si vénen imposades per una instància europea superior, si són plantejades com plebiscitàries pels no demòcrates (em nego a anomenar-los unionistes, la unió és un altra cosa, una cosa bonica, no aquesta colla de feixistes, alguns disfressats de socialistes). No tinc cap gana d’anar a votar, pot semblar que reconegui el nou ordre imposat pels no demòcrates amb existència de presos polítics i manifesta vulneració dels principis democràtics, però votaré, no importa si és presentem un grup de concentració o cada partit va a la seva bola, votaré perquè els hem de derrotar, encara que faci mandra, encara que faci ràbia, encara que faci pena, encara que faci fàstic.

El resultat del 21-D ha d’enfortir encara més el resultat de l’1-O, ha de servir per recuperar les nostres institucions il·legalment i il·legítimament robades, ha de consolidar la declaració de la nostra República.

Confiança i respecte amb la nostra gent, confiança i respecte amb el nostre govern legítim.

Salut i República! Confiança i respecte!

Xavier Mas Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya

catalonia map with flag shirt men s premium t shirt  El Parlament ha declarat la República catalana com Estat independent i sobirà. Ara sí!

Ara sí que ja puc dir que a més de ser d’un país anomenat Catalunya, sóc de l’Estat de la República catalana. Sóc català, sóc republicà. No tinc un altra nacionalitat, ni la vull tenir, perquè ser català i ser republicà m’omple, em satisfà, em fa feliç.

Els meus somnis i anhels, el record de les llàgrimes vessades pels meus ancestres, la fermesa del meu pensament, la il·lusió dels meus estimats, el futur millor dels meus fills, s’han fet realitat. Un conjunt de motius racionals i emocionals fan que el dia d’avui sigui un moment d’eufòria, el començament dels dies de l’esperança, el primer dels dies de la llum, de la llibertat enfront del darrer dia de la foscor, de la violència, de la por.

Som catalans, tenim el nostre Estat, republicà i català, que defensarem a totes, i el defensarem perquè és nostre, perquè l’estimem i perquè val la pena tenir-lo. Per fer-ho, hem de pensar des del primer moment que ja som independents, que estem sols, i que hem de demostrar al mon que som capaços de fer-ho com ningú i sense cap ajuda. Que no ens reconeixen avui, ja ens reconeixeran demà. Som bons, som persistents, som collonuts, hem de creure amb nosaltres, i creiem.

Ja no som Espanya. Qualsevol influència d’un país estranger ja no existeix. Hem de fer desaparèixer, amb fermesa però educació, els seus símbols que no fan res als nostres edificis. Hem de convidar a marxar, per les bones i de forma pacífica però amb convicció, a la policia, a la guàrdia civil, i resta de les forces d’ocupació que estan al nostre territori, des d’avui un Estat sobirà aliè per a ells. Hem d’establir el nostre sistema judicial en un temps rècord. Hem d’anunciar a les empreses com hem de procedir amb els impostos. Hem d’informar als bancs, els requisits per treballar a Catalunya, i que s’ha acabat qualsevol intervenció als comptes del nostre govern, de les nostres institucions i empreses, que vingui dictada per tribunals estrangers. Som catalans i som republicans, no som espanyols, ni formem part de cap regne.

Del Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí, de Tarradellas, hem anat a els ciutadans de Catalunya ja som aquí, del Parlament. Estem fent història, no cada dia neix un nou Estat, menys el nostre, generacions i generacions de catalans ho han intentat però no han aconseguit, nosaltres ho hem fet i ho seguirem fent, gràcies a ells, per ells, gràcies a nosaltres, per nosaltres i els nostres descendents.

Ahir el sacrifici, avui el treball, demà la glòria.

 

Xavier Mas Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya

economiacatalana  Quan el component emocional, sigui individual o col·lectiu, ha estat tan intens com en aquestes darreres setmanes, no pot desaparèixer de sobte per donar pas a la part més racional dels individus.

Les imatges de llibertat d’un poble i la seva gent representades per la voluntat i la defensa del seu dret a vot, contra un sistema estatal repressiu identificat amb forces policials repressives i violentes, captades per les nostres retines oculars, quedaran gravades en el nostre cervell per temps immemorial. L’orgull de poder dir “jo hi vaig ser”, passarà de generació en generació, “el meu pare hi va ser”, “el meu avi hi era”.

Seguiria parlant i parlant, dies i dies, sobre brutalitat de la policia amb les nostres iaies, sobre l’abús de poder de la guàrdia civil amb els nostres iguals, economiacatalana2sobre aspectes que surten dels budells, però la meva responsabilitat és fer un esforç, que encara que em costa fer-lo, cal fer-lo, i anar a buscar i reprendre la corrent de pensament econòmic.

Ens diuen que l’economia catalana està en perill, que les empreses s’estan donant a la fuga, que venen mals temps, i sobretot, que si fem el pas de declarar la independència, el major dels cataclismes caurà contra nosaltres.

Propaganda. Mentides. Més del mateix. Res és veritat, al contrari, no fer el pas seria la gran errada. L’economia espanyola és la que s’enfonsa, amb un deute galopant impossible de gestionar, cada vegada més abocada a un abisme que és més proper, un IBEX amb clara davallada i una prima de risc augmentant per moments, amb grups inversors internacionals que emigren a corre-cuita del deute espanyol per anar a altres valors més segurs, com ho són ara mateix el portuguès i, fins i tot, el grec.

Hem de declarar la independència per una economia millor.

És important, per interpretar el que comença a passar i el que anirà passant, no fer-ho en clau espanyola, amb la lectura de sempre, amb la lectura per exemple, que si s’enfonsen els bancs, s’enfonsa l’economia. Penseu, que la gran majoria dels bancs i empreses que marxen són de l’Opus i d’altres poders fàctics ancorats a l’anomenada casta nacional. Aquestes empreses i els seus executius només representen els interessos dels amos que els hi donen a menjar, molt bé per cert, són els bancs i les empreses de les famoses portes giratòries, però no formen part de l’economia real.

Són entitats que amb el rerefons econòmic, es dediquen a jugar a fer política, amb una tàctica desesperada de moure la seva seu per crear sensació de temor, de por als ciutadans. El que mostren realment, és la seva imatge reflectida al mirall, una imatge lletja que representa l’alt grau de pànic que s’ha apoderat d’ells, la casta espanyola. La seva marxa significa una oportunitat, d’acord a una economia millor, fora dels perjudicis i interessos de les màfies econòmiques, que no per ser convencionals, de sempre, deixen de ser més màfies, com estem veient.

A Europa, al món, i sobretot als mercats, ja es comença a entendre que el futur a Catalunya passa per la seva independència. Fruit d’aquest moviment, els bancs espanyols han iniciat i continuaran una caiguda que ja veurem on acaba, però en la seva caiguda, l’oligarquia espanyola atacarà de forma sectària tot allò que és català amb voluntat de destruir-ho, cosa que no succeirà. Davant de les envestides violentes i esbojarrades carregades d’odi i ganes de venjança, nosaltres tinguem calma i a fer el nostre.

Sabíeu que els impostos que paguen a la Generalitat avui Caixabank i Banc de Sabadell són ridículs, i en el moment que siguem una República, hauran de cotitzar molt més, per tot el negoci generat al nostre territori, ja sigui per via de retornar la seu o per via de l’establiment d’una subseu. La nostra economia és forta, però no la bancària, sinó la real, el turisme, el consum intern, el teixit industrial, els milers i milers d’emprenedors i pimes, l’exportació, l’automòbil, el comerç. Bancs i subministres s’aprofiten de la nostra economia, no costarà gaire canviar-los, ells mateixos.

El nostre futur, el futur que tant hem imaginat els que volem un millor benestar per nosaltres, i sobretot per les futures generacions està a tocar, i només passa per la declaració d’independència, una DI i no una DUI, perquè aquí no hi ha res unilateral, s’ha fet un referèndum, bé, de fet s’han fet dos, i els hem guanyat tots dos, malgrat tenir tot el poder d’un estat que se sent imperi en contra.

Nosaltres som modestos, gent de bé, només volem estar millor, i per estar-hi hem de separar-nos declarant la independència per una economia millor, per una millor qualitat de vida.

A por ello! (no A por ellos)

Xavier Mas Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya

alpeuurnes  Poble Nou, 05:00 am.

Estem fent història. L'exèrcit català, del que formo part amb gran orgull, fortament amb sonriures i gent de totes les edats ha ocupat, pacíficament, només com nosaltres ho sabem fer, els carrers del davant dels col.legis electorals.

Es un exèrcit que no lluita contra ningú, ni per conquerir cap territori. És un exèrcit de lluita per la dignitat, per la democràcia. No lluitem a les ordres de ningú, lluitem a les ordres dels nostres desitjos, de les nostres il.lusions, a les ordres dels nostres raonaments, del nostre seny.

Estem al peu de les urnes, simbòlica i físicament, amb molta son però alerta i desperts per defensar, com sigui, els ideals democràtics, pels que van lluitar el nostres avis, i que van mantenir els nostres pares en una època de fosca repressió.

Votarem, i només votant guanyarem. Són vencedors dels més purs i bonics principis. Son vencedors de la llibertat, el més preuat bé que té una persona individual i un grup col.lectiu.

Votarem. Guanyarem. Som i serem.

Xavier Mas I Casanova, al peu del canó, al peu de les urnes.

 

gcurnes  Serà la setmana final o serà la setmana inicial?

El que sabem del cert és que no serà una setmana normal i que serà una setmana clau pel futur dels catalans. Ens han declarat la guerra, ens consideren enemics, i voldran guanyar-la d’una forma ràpida i contundent.

El govern central, el partit que governa, l’oposició que els hi fa la rosca, la fiscalia al seu servei, el contingent de magistrats que no fan justícia, la policia i la guàrdia civil, la seva propaganda, els seus mitjans de comunicació captius i pagats, i tota una patuleia de gent que s’ha deixat enganyar, tots ells són el seu exèrcit, resultat d’una deriva interessada que intenta evitar per la força, el no perdre el seu potencial econòmic present i futur número 1, la seva darrera colònia, la seva bicoca.

Ens han declarat la guerra. De la mateixa forma que s’ha fet en altres guerres, l’aparell propagandístic ho canvia tot, ho manipula tot, en tot menteixen, intoxiquen, inventen i prevariquen, sense cap escrúpol i quedant-se tant amples. Un tribunal format per tretze homes al “servicio de la patria”, d’arrels clarament franquistes, actuen com a consell de guerra, jutjant i imposant les seves voluntats per sobre de les voluntats de quasi 8 milions de persones, per sobre de qualsevol sobirania popular.

En aquesta guerra no ens bombardejaran, suposo, no per manca de les ganes que els hi vénen dictades pels seus profunds i ferotges instints inhumans ultradretans. Aquesta vegada utilitzen com a mètode per envair-nos la repressió, emmascarada en forma d’una legalitat il·legítima, una legalitat il·legal amb els drets humans i en qualsevol acta internacional que parli de democràcia. Ataquen les nostres institucions, i atacant-les, ataquen a tots els ciutadans a qui ens representen.

El tracte d’enemics no ve d’ara, ja fa molts anys que ho veiem i ho sentim, hem vist com es guanyaven eleccions criticant, putejant i humiliant als catalans; hem escoltat comentaris fora de lloc; hem sofert boicots, insults i atacs. Hem dit prou, hem desconnectat. Ens han declarat la guerra i la nostra resposta fins ara ha sigut pau, llibertat i democràcia, una resposta clarament en català, és a dir, multidemogràfica, multisocial, multilingüística, multiconfessional i multicultural.

Els nostres enemics han perdut el món de vista, no entenen que l’estat de setge brutal que estan cometent no ve donat per un perill massiu de catalans assassins, ni per un perill de catalans pederastes, ni per un perill de catalans armats amb míssils nuclears de primera generació, estan lluitant i atacant a gent que només vol votar, que només vol ser demòcrates.

Els nostres enemics, ara ja declarats, obliden que som un poble, que som una nació, que som un país, i que més aviat que tard serem un Estat republicà. Aquesta història ni l’expliquen ni l’explicaran, però és i serà la nostra Història.

Votarem l’1-0 i votarem que SI, per la vida, pel benestar, per la llibertat i per a la dignitat.

Xavier Mas Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya