bruselasAnem cap a Brussel·les! Som-hi!
Wake up Europe! Desperta Europa!
Anem per denunciar la manca de respecte als drets fonamentals de les persones dins de l’estat espanyol.
Wake up Europe! A Espanya no hi ha justícia!
Wake up Europe! A Espanya no hi ha democràcia!
Wake up Europe! A Espanya no hi ha llibertat!
A Espanya no hi ha justícia. I per què? Si estan acusats de sedició, l’Audiència Nacional no els pot jutjar, han de ser els tribunals ordinaris, ja que es tracta d’un delicte contra l’ordre públic i l’alt tribunal no en té competències. Van argumentar, que era un delicte contra la forma de govern, però aquesta rúbrica va ser suprimida amb la reforma del 1995. Simplement no es pot aplicar l’objectiu sinó només el delicte en si. No hi ha justícia doncs, perquè s’ha donat competències a jutges que no són competents, s’ha triat un tribunal “fet a mida” per condemnar.
A Espanya no hi ha justícia. I per què? S’han inventat un nou codi penal. Els delictes han de complir totes i cadascuna de les característiques i elements per ser considerats com a tal. La rebel·lió i la sedició, per ser-ho han de comportar aixecament públic i violent, i aquesta violència ha de ser física, no pas moral, i molt menys virtual com sembla que ho és la interpretació judicial aplicada.
A Espanya no hi ha democràcia. I per què? No hi ha separació de poders. El poder executiu i el judicial són la mateixa cosa, o almenys el segon està supeditat al primer. L’executiu prohibeix el vot, prohibeix el lliure debat polític embolcallat amb sentències fetes a mida, el ciutadà es troba en situació d’indefensió, sense possibilitat de reclamar els drets que li han sigut arrabassats, perquè qui hauria de ser el garant s’ha erigit amb jutge i part.
A Espanya no hi ha democràcia. I per què? La democràcia és molt més que dipositar una papereta cada 4 anys. Com va dir Abraham Lincoln, la democràcia és el govern del poble, per al poble i pel poble. La intervenció, l’adoctrinament i la por, condicionen en tot moment als seus habitants que viuen en una espècie d’abducció que els fa pensar que les coses són com no són, que no els deixa tenir pensament propi pensant que altres no el tenen. Quan les persones no pensen per sí mateixes sinó que pensen el que altres volen, el vot no és democràtic, és dirigit.
A Espanya no hi ha llibertat. I per què? Hi ha presos polítics, gent tancada per tenir un pensament diferent, simplement per ser demòcrates. S’utilitza la repressió, les detencions arbitràries, l’ús excessiu de la força per part de la policia espanyola que utilitza armes prohibides contra indefensos ciutadans, la manca de garanties que tenim per demanar i exigir que es respectin els nostres drets.
A Espanya no hi ha llibertat. I per què? Per què s’aplica la Llei, una Llei interpretada a mida, per sobre del Dret, per sobre del sentit comú, per sobre de la llibertat de les persones. El Dret ens fa lliures, la Llei quan va en contra del Dret ens esclavitza.
Pas de justice!
Pas de démocratie!
Pas de liberté!
I per això...Anem cap a Brussel·les! La ciutat del Atomium, paraula que ve del grec i significa “no divisible”. No ens dividirem, persistiré. Wake up Europa! Ens veiem a Brussel·les, seré el que porta l’estelada!

Xavier Mas Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya

unilateralitat2 Què vol dir que busquem vies bilaterals cap a la independència?....

Sense unilateralitat no hi ha independència possible. Renunciar a unilateralitat és renunciar als drets dels éssers lliures. Si hem de demanar permís, si hem d’esperar que altres ho trobin bé, estem davant d’una relació entre desiguals, entre dominadors i dominats. I no!, no volem aquesta situació.

Bilateralitat és fer un pas enrere. Ens hem guanyat la unilateralitat com a poble, el dret de l’autodeterminació, hem defensat i ens hem guanyat aquest dret, en molts casos, amb el nostre propi cos. El que vam viure l’1-O és digne, heroic, èpic, i no hi renunciarem. De cap manera!

Aquella matinada de canvi de mes, que no vam dormir. Aquell dia en què centenes de milers de catalans vam defensar la democràcia al peu d’unes urnes, unes urnes  unilateralitatque minuts abans de l’apertura de col·legis no sabíem si vindríem. Aquell dia que estàvem pendents de la ràdio, de saber els moviments de les forces d’ocupació, d’uns policies armats fins a les dents que aquesta vegada no ens ajudaven a fer el DNI, sinó que ens venien a pegar, a apallissar. Aquell dia que gent normal, gent no especialment valenta en el seu dia a dia, es van transformar en gent disposada a tot, a enfrontar-se a la violència i la repressió en estat pur, a qualsevol preu.  

Unilateralitat o unilateralitat. Respecte i respecte.

Com pot ser un dret a l’autodeterminació bilateral? Va contra-natura, el prefix “auto” permet nomenar allò que és propi o allò que funciona per un mateix. “Auto” i “bi” són prefixos que volen dir coses diferents. Nosaltres hem decidit de forma democràtica la unilateralitat i hem declarat la República. Una república que va néixer a l’UVI, dèbil, molt dèbil, que malviu dins d’una incubadora de Brussel·les, que és atacada pels nombrosos virus no democràtics comandants per la força dels tirans, i que necessita projectes de present i de futurs per via intravenosa, però que no necessita cap projecte de bilateralitat, perquè sabem el que suposa, i no suposa res, és quedar-nos igual, i molt probablement, anar a pitjor, en tor, en economia, en benestar, en drets, en llibertat, en democràcia, en ser persones. República dèbil si, però la nostra. President exiliat si, però el nostre. Govern parcialment a la presó, si, però el nostre govern legítim, són els nostres interlocutors encara que el poder els persegueixi.

Els partits polítics que facin el que vulguin, nosaltres ens hi oposarem fins que canviïn d’opinió. Els perseguidors, els maltractadors, els torturadors, els opressors són els que volen la bilateralitat per diluir la força del nostre poble. Bilateralitat per pactar amb qui, amb ells, amb Rajoy i el PP?, amb Sánchez i el PSOE?, amb Rivera i Ciudadanos?, amb el TC i la fiscalitat?, amb feixistes no es dialoga, no pacta la llibertat, no l’entenen, no la volen; ells només entenen de submissió, d’acatament, d’holocaust.

La bilateralitat és una estratègia jurídica espanyola, una estratègia de les seves elits. Les elits espanyoles tenen experiència en fer el mal, ells no obliden, ells mai perdonen, ells només pretenen humiliar i satisfer la seva constatada xenofòbia cap als catalans, a qui consideren només un factor de producció al que han de controlar, i si és possible mantenir en precari, igual que fan amb milers i milers de ciutadans espanyols a qui adoctrinen dia rere dia, fent exaltació de l’exèrcit i la violència, controlant els manipulats mitjans de comunicació. És fàcil fer-ho, som diferents, pensem i som una molèstia, però ho som realment quan veuen amenaçades les seves butxaques.

Unilateralitat o unilateralitat. Confiança i confiança. Resistència i resistència.

No ens aturarem ni ens aturaran. No tenim por. No ens distrauran, no oblidarem el que ha passat i el que potser passarà. Perseverarem i perseverarem per sempre més fins a arribar als nostres objectius.

Anirem a Brussel·les, però no anirem a demanar ajuda a l’Europa de les institucions i dels estats-nació, anirem a Europa a manifestar i proclamar als seus habitants, a les seves persones, a la seva gent, que els catalans volem ser lliures.

Xavier Mas Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya

governconfia  He dubtat, m’he sorprès, m’he angoixat, m’he decebut, m’he desesperat, he temut, no he entès, he reflexionat i finalment he decidit. La meva decisió és seguir les 3Ps recomanades per 2P (President Puigdemont): perseverança, paciència i perspectiva; amb tota la meva confiança i respecte cap a ell, i la resta del govern de la legítima República catalana.

Vaig confiar i tenir respecte quan deien que tindríem urnes i paperetes, encara que semblava impossible, però així va ser. Vaig confiar i tenir respecte quan no va declarar la independència al cap de 48 hores de l’1 d’octubre. Vaig confiar i tenir respecte abans de la declaració de la República i quan ho va fer, a l’instant que el Senat espanyol, declarava de forma il·legal i il·legítima l’aplicació abusiva de l’article 155. Vaig confiar i tenir respecte davant l’aparent passivitat del govern català davant el cessament de  la totalitat del govern de la Generalitat i la dissolució del Parlament de Catalunya dictaminada pel govern espanyol, per cert, un estat aliè a aquelles hores. Vaig confiar i tenir respecte quan s’acatava el que dictava Madrid per acció pròpia o per via dels polititzats, desprestigiats, manipulats i antidemocràtics tribunals espanyols, als que mai més els anomenaré com justícia. Vaig confiar i tenir respecte quan s’apostava per la pau quan el més senzill hagués sigut cridar la violència. Vaig confiar i tenir respecte a l’estratègia de portar a la meitat del govern a Brussel·les i deixar a l’altra meitat a Barcelona. Vaig confiar i tenir respecte en la decisió de deixar el control del territori i les institucions en lloc de lluitar per elles. Només el temps ens respondrà a la pregunta si aquestes accions corresponen més a debilitats que a fortaleses.

Perseveraré, tindré paciència, i intentaré veure les coses amb perspectiva. No serà fàcil però ho faré. I ho faré perquè vull viure i sobreviure en una República catalana efectiva, un país fet en llibertat, no ho vull fer en un estat repressor, en un estat ultrareaccionari, en un estat violent, en un estat autoritari i dictador. Vull viure en un estat amb catalans. No vull viure en un estat amb espanyols, no vull estar amb gent que es creu les mentides sabent que són mentides només que perquè els interessa, no vull conviure amb gent que calla davant la persecució i ensenyament de polítics i persones que no han fet res més que pensar diferent i complir el seu mandat democràtic, no vull romandre amb gent que ens odia i molt simplement pel fet de ser catalans.

Faré tot el que està en les meves mans, el meu cos i el meu pensament per aconseguir aquest anhel, aquest objectiu. Si s’ha d’anar a Brussel·les, doncs ja tinc els bitllets i l’hotel. Si hem de fer cassolada, la fem. Si hem de manifestar-nos una o mil vegades, ens manifestem. Etc. No defallirem, no claudicarem. Estaré en peus, ara i sempre més, amb el cap ben alt, alerta i molt disposat.

Ara ens trobem davant d’unes eleccions convocades pel govern espanyol. No són unes eleccions més, no sabem si vénen imposades per una instància europea superior, si són plantejades com plebiscitàries pels no demòcrates (em nego a anomenar-los unionistes, la unió és un altra cosa, una cosa bonica, no aquesta colla de feixistes, alguns disfressats de socialistes). No tinc cap gana d’anar a votar, pot semblar que reconegui el nou ordre imposat pels no demòcrates amb existència de presos polítics i manifesta vulneració dels principis democràtics, però votaré, no importa si és presentem un grup de concentració o cada partit va a la seva bola, votaré perquè els hem de derrotar, encara que faci mandra, encara que faci ràbia, encara que faci pena, encara que faci fàstic.

El resultat del 21-D ha d’enfortir encara més el resultat de l’1-O, ha de servir per recuperar les nostres institucions il·legalment i il·legítimament robades, ha de consolidar la declaració de la nostra República.

Confiança i respecte amb la nostra gent, confiança i respecte amb el nostre govern legítim.

Salut i República! Confiança i respecte!

Xavier Mas Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya

catalonia map with flag shirt men s premium t shirt  El Parlament ha declarat la República catalana com Estat independent i sobirà. Ara sí!

Ara sí que ja puc dir que a més de ser d’un país anomenat Catalunya, sóc de l’Estat de la República catalana. Sóc català, sóc republicà. No tinc un altra nacionalitat, ni la vull tenir, perquè ser català i ser republicà m’omple, em satisfà, em fa feliç.

Els meus somnis i anhels, el record de les llàgrimes vessades pels meus ancestres, la fermesa del meu pensament, la il·lusió dels meus estimats, el futur millor dels meus fills, s’han fet realitat. Un conjunt de motius racionals i emocionals fan que el dia d’avui sigui un moment d’eufòria, el començament dels dies de l’esperança, el primer dels dies de la llum, de la llibertat enfront del darrer dia de la foscor, de la violència, de la por.

Som catalans, tenim el nostre Estat, republicà i català, que defensarem a totes, i el defensarem perquè és nostre, perquè l’estimem i perquè val la pena tenir-lo. Per fer-ho, hem de pensar des del primer moment que ja som independents, que estem sols, i que hem de demostrar al mon que som capaços de fer-ho com ningú i sense cap ajuda. Que no ens reconeixen avui, ja ens reconeixeran demà. Som bons, som persistents, som collonuts, hem de creure amb nosaltres, i creiem.

Ja no som Espanya. Qualsevol influència d’un país estranger ja no existeix. Hem de fer desaparèixer, amb fermesa però educació, els seus símbols que no fan res als nostres edificis. Hem de convidar a marxar, per les bones i de forma pacífica però amb convicció, a la policia, a la guàrdia civil, i resta de les forces d’ocupació que estan al nostre territori, des d’avui un Estat sobirà aliè per a ells. Hem d’establir el nostre sistema judicial en un temps rècord. Hem d’anunciar a les empreses com hem de procedir amb els impostos. Hem d’informar als bancs, els requisits per treballar a Catalunya, i que s’ha acabat qualsevol intervenció als comptes del nostre govern, de les nostres institucions i empreses, que vingui dictada per tribunals estrangers. Som catalans i som republicans, no som espanyols, ni formem part de cap regne.

Del Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí, de Tarradellas, hem anat a els ciutadans de Catalunya ja som aquí, del Parlament. Estem fent història, no cada dia neix un nou Estat, menys el nostre, generacions i generacions de catalans ho han intentat però no han aconseguit, nosaltres ho hem fet i ho seguirem fent, gràcies a ells, per ells, gràcies a nosaltres, per nosaltres i els nostres descendents.

Ahir el sacrifici, avui el treball, demà la glòria.

 

Xavier Mas Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya

economiacatalana  Quan el component emocional, sigui individual o col·lectiu, ha estat tan intens com en aquestes darreres setmanes, no pot desaparèixer de sobte per donar pas a la part més racional dels individus.

Les imatges de llibertat d’un poble i la seva gent representades per la voluntat i la defensa del seu dret a vot, contra un sistema estatal repressiu identificat amb forces policials repressives i violentes, captades per les nostres retines oculars, quedaran gravades en el nostre cervell per temps immemorial. L’orgull de poder dir “jo hi vaig ser”, passarà de generació en generació, “el meu pare hi va ser”, “el meu avi hi era”.

Seguiria parlant i parlant, dies i dies, sobre brutalitat de la policia amb les nostres iaies, sobre l’abús de poder de la guàrdia civil amb els nostres iguals, economiacatalana2sobre aspectes que surten dels budells, però la meva responsabilitat és fer un esforç, que encara que em costa fer-lo, cal fer-lo, i anar a buscar i reprendre la corrent de pensament econòmic.

Ens diuen que l’economia catalana està en perill, que les empreses s’estan donant a la fuga, que venen mals temps, i sobretot, que si fem el pas de declarar la independència, el major dels cataclismes caurà contra nosaltres.

Propaganda. Mentides. Més del mateix. Res és veritat, al contrari, no fer el pas seria la gran errada. L’economia espanyola és la que s’enfonsa, amb un deute galopant impossible de gestionar, cada vegada més abocada a un abisme que és més proper, un IBEX amb clara davallada i una prima de risc augmentant per moments, amb grups inversors internacionals que emigren a corre-cuita del deute espanyol per anar a altres valors més segurs, com ho són ara mateix el portuguès i, fins i tot, el grec.

Hem de declarar la independència per una economia millor.

És important, per interpretar el que comença a passar i el que anirà passant, no fer-ho en clau espanyola, amb la lectura de sempre, amb la lectura per exemple, que si s’enfonsen els bancs, s’enfonsa l’economia. Penseu, que la gran majoria dels bancs i empreses que marxen són de l’Opus i d’altres poders fàctics ancorats a l’anomenada casta nacional. Aquestes empreses i els seus executius només representen els interessos dels amos que els hi donen a menjar, molt bé per cert, són els bancs i les empreses de les famoses portes giratòries, però no formen part de l’economia real.

Són entitats que amb el rerefons econòmic, es dediquen a jugar a fer política, amb una tàctica desesperada de moure la seva seu per crear sensació de temor, de por als ciutadans. El que mostren realment, és la seva imatge reflectida al mirall, una imatge lletja que representa l’alt grau de pànic que s’ha apoderat d’ells, la casta espanyola. La seva marxa significa una oportunitat, d’acord a una economia millor, fora dels perjudicis i interessos de les màfies econòmiques, que no per ser convencionals, de sempre, deixen de ser més màfies, com estem veient.

A Europa, al món, i sobretot als mercats, ja es comença a entendre que el futur a Catalunya passa per la seva independència. Fruit d’aquest moviment, els bancs espanyols han iniciat i continuaran una caiguda que ja veurem on acaba, però en la seva caiguda, l’oligarquia espanyola atacarà de forma sectària tot allò que és català amb voluntat de destruir-ho, cosa que no succeirà. Davant de les envestides violentes i esbojarrades carregades d’odi i ganes de venjança, nosaltres tinguem calma i a fer el nostre.

Sabíeu que els impostos que paguen a la Generalitat avui Caixabank i Banc de Sabadell són ridículs, i en el moment que siguem una República, hauran de cotitzar molt més, per tot el negoci generat al nostre territori, ja sigui per via de retornar la seu o per via de l’establiment d’una subseu. La nostra economia és forta, però no la bancària, sinó la real, el turisme, el consum intern, el teixit industrial, els milers i milers d’emprenedors i pimes, l’exportació, l’automòbil, el comerç. Bancs i subministres s’aprofiten de la nostra economia, no costarà gaire canviar-los, ells mateixos.

El nostre futur, el futur que tant hem imaginat els que volem un millor benestar per nosaltres, i sobretot per les futures generacions està a tocar, i només passa per la declaració d’independència, una DI i no una DUI, perquè aquí no hi ha res unilateral, s’ha fet un referèndum, bé, de fet s’han fet dos, i els hem guanyat tots dos, malgrat tenir tot el poder d’un estat que se sent imperi en contra.

Nosaltres som modestos, gent de bé, només volem estar millor, i per estar-hi hem de separar-nos declarant la independència per una economia millor, per una millor qualitat de vida.

A por ello! (no A por ellos)

Xavier Mas Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya