DE LA COVID19 A LA COVID155

delacovid1

Després de la Covid, res serà normal.

Després d’un trauma nacional, i ja no diem després d’un trauma internacional com és i serà la pandèmia global per coronavirus, toca tornar a poc a poc a la normalitat, però aquesta normalitat ja mai serà com la que era, ara toca tornar al que anomenen la nova normalitat.

L’estat és responsable de 25 mil morts. L’estat és responsable de provocar una crisi sanitària sense precedents. És responsable d’haver abandonat a la gent gran a la seva sort, sense fer-hi res. L’estat és responsable de no tenir ni posar suficients mitjans a disposició de les necessitats dels seus ciutadans, d’estar en precari i vendre-ho com “la millor sanitat del món”, quines galtes! L’estat espanyol és líder mundial per càpita de la desgràcia, és sinònim de patiment, de dol i de mort.
L’estat és responsable de la depressió econòmica que tot just acaba de començar. És responsable de les empreses que han tancat i ja no obriran. És responsable dels acomiadaments que ja s’estan produint, no ho són les empreses que no podran pagar les nòmines o pensen que no ho podran fer per no tenir suport. L’estat perseguidor de contribuents, siguin persones físiques o jurídiques impedirà l’aixecament econòmic del país. L’estat espanyol és ruïna, inestabilitat, atur, misèria.delacovid2

L’estat espanyol és l’exemple més clar del com no s’han de fer les coses, és responsable de greus irresponsabilitats que no pretén ni vol assumir. L’estat se’n vol escapar, fugir, com sempre. I de forma repetitiva, quan aquest estat vol amagar coses, actua amb arrogància, amb mentides, culpabilitzant els altres de les seves negligències, del que ells han fet malament i reprimint-los.

De la Covid19 a la Covid155.

En aquesta situació convulsa, els ciutadans estem hipersensibles a tenir incerteses sobre el nostre futur, a patir la por de què passarà demà, som més vulnerables a no adonar-nos que la intervenció i el control del govern augmenta exponencialment sobre les nostres vides, retallant i limitant els nostres drets i les nostres llibertats, individuals i col·lectives, amb l’excusa perfecta i falsa de protegir-nos, de vetllar per la nostra seguretat.

delacovid4

Però a diferència del virus, que més tard que aviat marxarà o podrà ser combatut amb èxit, les retallades de drets i llibertats vindran amb la voluntat de quedar-se una llarga temporada, ens diran que ho fan per a nosaltres, que forma part de la nova normalitat que voldrà ser la seva normalitat, una normalitat que res tindrà de normal, una normalitat amb fort olor a naftalina, una normalitat lletja i imposada, una normalitat fosca i autoritària, centralista i del tot immoral i pel que ens han mostrat en plena crisi, policial i militarista.

Cap crisi sanitària, ni tan sols una de dimensió universal, com la que estem vivint, justifica la pèrdua de drets i de llibertats.

Estic d’acord que Catalunya hagués fet millor les coses; però no hi estic d’acord quan són veus del govern català les que ho diuen. Si ho pensàveu, haver-ho fet, haver-vos negat a acatar les instruccions, ordres que arribaven des de Madrid, haver-vos enfrontat de debò, haver-ho fet pels vostres ciutadans. Heu actuat, com moltes altres vegades, amb egoisme i covardia, no mereixeu la nostra confiança, no ens mereixeu. Ara ja no hi ha remei del que ha passat, només podem plorar els seus resultats.

Però sí que hi ha remei en què farem des d’ara, quina sortida triarem, perquè si sortim per la més fàcil de trobar, la sortida número 155, la sortida espanyola, estarem triant realment un camí sense sortida a la llum i segurament sense retorn, estarem triant una nova normalitat com l’abans comentada, estarem triant no sortir mai del túnel, estarem triant una sortida que ens porta directa al funeral del sistema autonòmic però per anar a pitjor.

Hem d’estar preparats per trobar la sortida adequada, la nostra, la que ens traurà més aviat del pou i la que ens permetrà una reconstrucció més àgil de les coses. Ens posaran tota mena de trampes per trobar-la, tota classe de dificultats i obstacles, repressió, multes, amenaces, insults i potser tanques, hem d’estar preparats per combatre-ho, hem de seguir la lluita que serà, ara sí, i com diuen “a cara de perro”, sense somriures.

Protegiu les llibertats, els drets, la salut i l’economia, cuideu-vos molt!

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya

 

AVIS EN TEMPS DE COVID

aviscovid

Els meus pares sumen 182 anys.

Imagineu-vos el que deu passar pel seu cap en aquests moments. Ells que han viscut tantes coses, no entenen res.

Van viure els horrors de la guerra civil quan eren nens. El meu pare a l’infern de Barcelona, on va patir i sobreviure al bombardeig de Sant Felip Neri, on ell hi era amb el seu germà petit que va morir. La meva mare, apartada de tot perill però també de la família a Cabrils, on els meus avis la van portar amb uns masovers que la cuidaven i alimentaven, fora de perill, juntament amb la seva germana bessona, a canvi que la meva àvia els hi fes feines un cop a la setmana.

Van viure la fam i la misèria de la postguerra quan eren adolescents. Es van conèixer ballant sardanes. El meu pare va estar confinat, al sanatori de Puigdolena, per una tuberculosi, quan les persones es morien d’això, com va passar a alguns dels seus companys d’habitació. A la meva mare no li deixaven ni rebre les cartes, poesies que li escrivia el meu pare, i que més d’una forta riallada han provocat en els meus germans i a mi.

Van viure la seva joventut i maduresa dins d’una dictadura militar sense escrúpols, repressiva, que trepitjava diàriament els seus drets i les seves llibertats, les seves formes de pensar i relacionar-se. També van sobreviure aquesta època, fent a casa el que no podíem fer a fora, parlant amb llibertat i sense coaccions de qualsevol tema, criticant a casa el poder imposat i callant al carrer, parlant la nostra perseguida llengua i celebrant i mantenint les nostres ancestrals tradicions. Conservant un clima familiar normal en un lloc on hi havia un permanent estat d’excepció.

Van viure la democràcia, o la suposada democràcia del règim del 78, de la que, com tanta i tanta gent esperàvem moltes coses que no van arribar. Algunes sí, evidentment, però van viure fortes decepcions lligades a fortes expectatives sociopolítiques no aconseguides, a una situació econòmica incerta, i a una inimaginable traïció familiar, d’uns que no volien sentir a dir que el Colós que tenien no era tal, era construït amb peus de fang.

Els fills vam créixer, ens vam fer grans, ens vam casar i van venir els nets. La vida dels avis ha anat passant, junts però independents, en família però cadascú amb el seu caràcter i la seva forma de ser i de pensar, volent-nos molt però també discutint i ficant-nos els uns amb els altres, com ha de ser. Hem passat els moments més feliços plegats i els pitjors moments. 

Junts... I ara, de cop i volta, els hi canvia tot, ara els hi hem de dir que aquesta crisi no la podem passar junts, que hem d’estar separats pel bé de tots, i que només podem parlar per telèfon. aviscovid2

Als avis, en temps de Covid, els hi treiem tots els al·licients, les seves petites coses que són grans per a ells. Els hi treiem anar a "la pelu" com cada setmana, per cert, una cosa a comentar: cada dia que passa del confinament i em miro al mirall penso que potser en això sí que tenia raó el Sánchez, que "les pelus" eren un servei fonamental!. Els hi treiem el partit del Barça, i els hi diem que mirin la final de no sé quin any, que la tornen a repetir. Els hi treiem d'anar els dijous al restaurant a fer el arrosset a aquell lloc, -..." nen!, és que el fan tan bò!".

Els hi treiem d'anar a comprar al mercat, a la plaça com ells diuen, i al súper. Els hi fem les compres per Internet i els hi hi porta un senyor que no coneixen i que els hi deixa les bosses a l’ascensor. Els hi porten un producte que no l’han vist abans, detergent d’un altra marca i format perquè no n'hi havia de la que compren ells. Et truquen per dir-te que no els hi han portat paper de wc, els hi has d’explicar que escasseja. També et truquen per dir-te que "...perquè volem tres pots d’olives farcides?!", que ells només en gasten un a la setmana, i els hi has de fer entendre que així no cal comprar-ne les dues setmanes vinents. Es rebel·len i volen anar ells a comprar, els hi has de fer entendre que no poden.

Els avis, tots els avis i àvies, són els més vulnerables en tot això del Covid19. Físicament i emocionalment. Quasi el 90% de defuncions són de persones de més de 70 anys. Sabem que a molts d’ells els han deixat morir, simplement els hi ha tret la prioritat de viure a canvi d’una persona més jove, o aparentment, més forta. No és just. Potser és pragmàtic, no critico a qui ha de prendre la decisió sanitària, però és injust i no és humà. La VIDA és el que ha de ser prioritària i no pas triar qui s’ha de salvar i qui no. El virus no havia d’haver entrat, com ha fet, a les residències de la tercera edat. Havien d’haver-hi suficients respiradors a les clíniques i hospitals per aquesta i qualsevol crisi que hi pugui existir. Que hagi passat aquesta tragèdia és conseqüència de la negligència i irresponsabilitat dels governats, espanyols i catalans. Ells són els responsables de no haver-ho evitat.

Els nostres avis estan desorientats, estan descol·locats, ells! que han sigut tan forts amb, i per nosaltres, i ara que són els més vulnerables no podem estar-hi per protegir-los, per agafar-los la mà, per abraçar-los. Quina paradoxa, ens hem de separar per tornar-nos a ajuntar després. Desitgem que aquest "després" arribi i que ho faci aviat.

Protegiu als avis, protegiu les àvies, i cuideu-vos molt!

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya

 

TORNAR A COMENÇAR

desconfinar0

Sense cap vacuna eficient, sense una sanitat preparada per resistir els pics epidemiològics, amb l’índex més alt de defuncions de tot el món pel virus, sense tenir suficients tests fiables per a tothom, sense tenir prou dades en general, i ara volen començar a desconfinar? Són negligents, bojos, irresponsables i dolents.

Sé que fa més d’un mes que no sortim de casa, que volem anar a veure els nostres pares, que ja no sabem què fer amb els nostres fills, és lògic el nostre neguit i cansament, la nostra impotència i la nostra preocupació pel que passarà amb les nostres feines i el nostre futur. Som éssers socials per naturalesa, vivim en un país amb una forta cultura de fer coses al carrer, de sortir a comprar el pa, d’anar al gimnàs, d’anar a treballar cada dia, de trobar-nos amb amics per dinar o simplement sortim per passejar.

Gràcies a la paciència i sacrifici del confinament exhaustiu portat a terme per la majoria de nosaltres, la corba de la pandèmia comença a aplanar-se, el nombre de contagis i de morts baixen, estem derrotant al virus. Cada dia que ens autocontrolem, cada dia que no busquem i trobem una excusa per sortir de casa sense ser necessari, estem salvant vides, milers de vides. Cada dia de confinament, ens fa ser herois.

I ara que anem pel bon camí, que estem extremant com cal la higiene, ara que el distanciament social i la quarantena estan funcionant, no és moment de cantar victòria de forma prematura ni de precipitar-nos en voler tornar a una normalitat que només és fictícia, només és un desig emocional, una trampa mortal. Ara és el moment de seguir combatent a l’enemic viral fins a derrotar-lo totalment.

Desconfinar ara és tornar a començar, tornar a la casella de sortida. Relaxar o revertir les contundents accions preses en els darrers dies, ens conduirà de forma inequívoca a un rebrot intens de la pandèmia, a una explosió exponencial en els casos d’infectats, anul·lant l’efecte de les mesures implementades fins ara i fent inútils tots els esforços realitzats. Desconfinar-nos a destemps és provocar un rebrot que col·lapsi definitivament la nostra sanitat i economia. desconfinar1

I per corroborar aquestes manifestacions, per contrarestar el típic “listillo” insolidari que només vol sortir al carrer egoistament perquè no és capaç sacrificar-se més pels altres, i que criticarà aquest article amb l’argument fàcil que "un economista no és un epidemiòleg", cosa que no sóc ni ho pretenc ser, només fer referència als estudis realitzats pel MIT (Massachusetts Institute of Technology), una de les Universitats tecnològiques més prestigioses del planeta, que ha creat un sistema basat en la Intel·ligència Artificial i que va fer una exacta predicció de les corbes de desenvolupament de la pandèmia considerant les actuacions dels diferents governs. I que també ha determinat els efectes d’un desconfinament irresponsable, resumint-ho diu que en aquest cas haurem de tornar a començar des del principi, tornar-ho a passar, una i moltes més vegades fins que es faci bé.

desconfinar2Però a part de la realitat virtual, fer referència a la realitat real i al cas de Singapur, un dels primers països a tenir casos de coronavirus i combatre amb èxit l’epidèmia, tant sanitàriament com econòmicament sent un exemple mundial, però que en els darrers dies està vivint un retorn al malson, ha hagut de tornar a tancar escoles i negocis no essencials, registrant de nou un màxim històric de casos i de morts. I tot per no haver fet bé el desconfinament i no haver pres mesures eficients en els treballadors immigrants del país, un sector molt vulnerable a les infeccions per les seves inhumanes condicions de vida.

Encara que us ho digui un economista, aquesta vegada feu-me cas i seguiu confinats. Ja ens desconfinarem quan ens ho diguin joves epidemiòlegs, investigadors preparats, matemàtics i enginyers qualificats en intel·ligència artificial, no fem ni cas quan ens ho diguin governants ineficients, funcionaris caducs i militars casposos.

Protegiu als vostres i cuideu-vos molt!

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya

 

TEST, TEST, TEST

testtesttest1

A mitjans de març, el director general de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), Tedros Adhanom, es dirigia al món amb una insistent recomanació: Test, Test, Test.

Les tres eines fonamentals per aplanar la corba de contagis són l’aïllament, el diagnòstic i el rastreig. La lluita contra la pandèmia pel Covid19 requereix l’actuació simultània, ràpida i eficient de les tres eines, no és possible guanyar aquest combat només amb una d’elles.

El confinament és necessari però no suficient. A l’estat espanyol, l’aïllament social massiu s’ha acabat aplicant encara que tard. Menysprear l’abast de l’epidèmia, haver-se adormit en decretar l’estat d’alarma, amagar el cap sota l’ala, com sempre, alentir la reacció, demorar-la... ha costat més de setze mil vides humanes. Ara ens anuncien un desconfinament encobert, és fàcil anticipar que esdevindrà en un nou drama.

Per evitar-ho o minvar-ho tant com sigui possible, s’han de trencar les cadenes de contagi, cal seguir les recomanacions dictades per l’OMS, però fent-hi cas des del minut zero. Tornem a anar tard, com sempre, és imperatiu fer diagnòstics massius, tests a tanta població com sigui possible, no únicament de forma restringida als casos greus i als famosos com s’ha fet a España, cal fer-ho a tothom, començant per a les persones de risc, pels que presenten qualsevol simptomatologia lleu i els sospitosos per haver estat en contacte amb algú que hagi estat infectat. Però després cal fer-ho a tothom, calen diagnòstics mòbils, als carrers per descongestionar els hospitals, a l’entrada d’edificis, mitjançant les mútues als centres de treball, etc.

És irritant i patètic sentir a dir que a Catalunya han arribat 170 mil tests. I què fem amb aquesta misèria? Si som 7 milions de persones a Catalunya, aquesta quantitat som els possibles infectats i infectants que per manca de presentar símptomes i de no saber-ho, podem anar escampant els dies vinents el bitxo per la família, els amics, els companys de feina, els veïns d’escala, posant-los en risc de forma involuntària però no per això de forma menys letal per alguns, sobretot pels més grans o més vulnerables. 

testtesttest2No podem anar a cegues perquè ens perdem, necessitem el GPS per orientar-nos, necessitem tenir informació detallada, real i de confiança. La xifra donada oficialment a España i Catalunya sabem que és una xifra molt llunyana a la realitat d’afectats. S’apropa més a la de casos greus que a la de casos en general, ja que els que ho han pogut passar trampejant a casa, no han sigut diagnosticats com a tal, i jo igual que vosaltres, en coneixem uns quants d’ells, no?

Cal actuar, i cal fer-ho Bali, bali!, que en coreà vol dir ràpid, ràpid! Així, ho van fer ells (els coreans vull dir) i així van aconseguir aplanar ràpidament la corba de contagis. Corea és un país també de 50 milions d’habitants, que després de la Xina van ser dels primers a detectar-hi casos, ells van aplicar amb èxit la mesura dels tests massius i ara les seves estadístiques són de 10 mil casos actius, més de 7 mil curats i només 200 morts. Un èxit. Un èxit de gestió, i de transparència, doncs hem de considerar que els coreans sí que han fet els tests a quasi tota la seva població.

Comparar Corea amb Espanya no és possible, és comparar el primer món amb un país de pandereta, és comparar un país que va reaccionar ràpid amb un altre que va tenir temps i el va desaprofitar, un país que cuida la seva gent i un altre que prefereix amagar-se de les responsabilitats per després tenir 165 mil casos diagnosticats d’un total d’1 milió de casos estimats reals de Coronavirus, un país que no prioritza a la seva gent a la qual posa en perill sanitari i en perill econòmic.

L’enemic i el problema és el virus, la solució passa per la Ciència. Però en funció de cada estat, els governants trien amb els seus fets de quin costat, si dels problemes o de les solucions.

Un cop confinats, i si som testejats, ja només quedarà el rastreig, del que parlaré un altre dia.

Cuideu-vos molt!

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya

 

VACUNA ECONÒMICA

vacunaeconomica1

Quan sento parlar d’avals, quan sento parlar de crèdits, quan sento parlar d’ajornaments de lloguers i hipoteques, quan sento parlar d’articulació de solucions per la via de la banca convencional, m’entra una suor freda per tot el cos i només veig el que altres sembla que no veuen, només veig una ceguesa immensa. Qui ho pagarà i com es pagarà?

Aquest virus no afecta els ulls, obriu-los!, cal trobar la vacuna econòmica adequada, és l’hora d’invertir en persones i empreses, fer-ho directament, no hi ha cap altra solució.

Davant d’una situació excepcional s’han de prendre decisions excepcionals. Mai hem viscut una situació com aquesta, no és podem prendre mesures tradicionals perquè no funcionaran, no es poden seguir els protocols de sempre ni prendre mesures de manual, donat que els manuals s’escriuen en funció de l’experiència de l’autor, i en aquest cas ningú en té.

Les mesures econòmiques proposades pel govern estatal i europeu són insuficients, clarament insuficients en forma i fons, només serveixen per fer-nos perdre el temps i no hi ha temps a perdre, igual que no hi havia temps en l’aspecte sanitari no hi és en l’econòmic, cal actuar amb rapidesa i eficàcia perquè de les accions d’avui dependran les conseqüències de demà.

Aquestes mesures considerades d’emergència, no aconseguiran, ni de lluny, evitar la crisi de liquiditat que ja ha començat amb l’obligada paralització de l’activitat econòmica, i sobretot no evitaran ni arreglaran la que ens ve a sobre, una crisi d’oferta i demanda, una recessió que arriba a gran velocitat per la via de la propagació del virus, però que no morirà amb el descobriment de la vacuna sanitària contra aquest, que es quedarà molt de temps entre nosaltres excepte si trobem una vacuna econòmica, excepte si es fan diferents les coses, cal obrir els ulls i actuar veient el present, no fent-ho en clau de passat.

És evident que ha d’haver-hi moratòria d’impostos, de seguretat social, de lloguers i hipoteques, de crèdits bancaris, però el remei efectiu i únic passa per la injecció de diners en quantitat suficient, molts diners, el sistema necessita liquiditat si no volem col·lapsar.

Si una empresa no treballa, no ingressa i no paga, i si una empresa que ha de rebre diners no els cobra, llavors no pot pagar les seves obligacions de present, i sinó paga, ningú li dóna servei i deixa de treballar, però també deixa de pagar, la cadena continua i afecta a tothom, a més, els impagats augmenten, es descontrolen, els bancs agafen por, retallen línies de crèdit i les empreses no poden seguir treballant, ningú paga i ningú cobra, ni ara ni en el futur, tot s’atura. Tot esclata. És el caos. vacunaeconomica2

Cal liquiditat no només per cobrir les necessitats bàsiques dels més desafavorits, que també!, però aquesta mesura seria una mort lenta, ens durarà dos dies, cada vegada hi haurà més gent en precari i cada vegada el problema en lloc de minvar serà més gran i hi haurà menys recursos per aportar solucions reals. La liquiditat ha de ser suficient per aturar el cop, per fer un parèntesi fins a arribar a l’estabilitat, per simular un escenari de quasi-normalitat dins de l’excepcionalitat del moment, un escenari on el flux financer no s’aturi. No hi ha alternativa, o es fa o ho pagarem car.

Ara és l’hora que l’estat i els governs han de demostrar que estan al servei de la gent: són ells qui s’ha de endeutar, no les famílies i les empreses perquè després no podran pagar aquest excés de deute. En aquest context, la salvaguarda de persones i empreses ha d’estar garantida si volem que existeixi una solució.

Està clar que tothom s’ha i s’haurà d’estrènyer ben fort el cinturó, però de forma col·lectiva, no individual creant més patiment futur només per uns quants. Si tots suportem la nostra part i la repartim, segur que aquesta part serà més suportable.

Aquest virus no afecta la memòria, no oblideu qui aplica una vacuna econòmica eficient i a qui no l’interessa fer-ho.


Solucions ara o revolucions demà. Una de les dues és urgent.

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya

 

POCAVERGONYES!

pocavergonyes1

Pocavergonyes!
No vau tancar l’Estat quan l’havíeu d’haver-lo tancat. Vau permetre les comunicacions internes de persones facilitant la contaminació des de Madrid a tot arreu. No vau confinar, ni a temps, ni totalment, com s’havia d'haver fet, i ara ho heu de fer, dues setmanes tard, amb més de cinc mil morts i amb vuitanta mil casos d’infectats oficialment, que en són molts més, donat que com que no hi ha tests, no es coneix ni se'n té idea de l’abast real de la pandèmia, vora sis mil morts a les vostres esquenes


Una grip com un altre dèieu!, que estava controlat i que hi hauria poca quantitat de casos, vau afirmar. Ens heu posat a tots en risc, i a molts els hi heu destrossat la vida, en sou còmplices de l'homicidi dels qui no ho han pogut superar, per no haver-hi fet res, únicament gestos cara a la galeria, explicant mentides com sempre. La vostra irresponsabilitat ha sigut letal, ha sigut assassina.


Pocavergonyes!
No podeu ser tan rucs, em resisteixo a creure-ho. Però, com es pot ser tant dolent i miserable, per no fer cas als científics que us deien que les mesures eren insuficients del tot. Per no fer cas d'en Quim Torra, primer President autonòmic que us dèia les veritats, per què? Per què és català i no és un titella? Per què l’odieu? L’heu acusat de poc solidari i per què? Perquè es negava a seguir-vos el joc i a ratificar les vostres falsedats. Sou uns xenòfobs, sou uns racistes, sou uns degenerats.

 
Heu retirat les competències a les Comunitats Autònomes en matèria de Salut, alentint i perdent sensibilitat en el sistema, ara que cal més agilitat i ràpida reacció que mai. Us heu posat a negociar el preu d’unes mascaretes, ara que el temps és un factor vital, perdent el subministrament. Heu fet comandes a empreses no homologades. pocavergonyes2


També heu retirat les competències en matèria de Seguretat, traient-les hi als científics, els de debò, i portant-les a uns militars carregats de galons, però sobretot carregats d’incompetència, de desconfiança i d’humanitat que és el que cal ara.


Pocavergonyes!
L’Economia no té temps. No n'hi ha de temps. Sou uns negligents i us esteu carregant l’economia, governs espanyols i europeus, s’ho estan carregant tot i ara no es pot amagar el cap sota l’ala. No n'hi ha d'alternativa, s’ha de finançar l’economia, però de forma total, no a miquetes que només allargaran el patiment, poc temps per cert. Ara cal suport total, sense límit per empreses i treballadors, i cal fer-ho ara, no d’aquí quinze dies o tres setmanes, ara o ja serà tard!. S’han de garantir els salaris i els ingressos, s’ha de donar diners als autònoms, a les empreses perquè puguin pagar a altres empreses, i a les famílies. S’han de congelar els impostos totalment, però no per la via de gestionar un aval mitjançant la banca, congelar vol dir congelar, aturar-ho!.


D'allò que feu ara, en dependrà el nostre futur. La catàstrofe sanitària, tard o aviat, s’acabarà. Llavors ha d’haver quedat un món on les persones poguem tornar als nostres llocs de treball i aquests no estiguin arruïnats i en fallida.


Pocavergonyes!

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya