Imprimeix
Categoria: CATALUNYA
Vist: 5783

senyeraesllum  Avui, 11 de setembre, és la Diada Nacional del meu país, Catalunya.


Aquesta data commemora anualment la caiguda de la ciutat de Barcelona, després de 14 mesos de setge, durant la Guerra de Successió lliurada entre les faccions dels Borbons i els Àustries, el 1714. Aquesta Guerra va adquirir caràcter de guerra cívil ja que els partidaris dels dos candidats estaven repartits territorialment. La Corona de Castella recolzava majoritàriament a la facció borbònica i la Corona d'Aragó donava suport a la facció dels Àustries. La victòria va correspondre a la facció borbònica, ascendint a ser rei Felip V, el primer rei Borbó. Amb aquesta victòria, el poder borbònic va derogar i va abolir les institucions i les llibertats civils catalanes.

Per què celebrar una derrota? Es tracta d'una forma de no oblidar. No oblidar d'on ve la nostra identitat com a poble i on volem anar. Es tracta per tant d'una actitud dinàmic-constructiva ja que reflecteix una voluntat de treballar per decidir el que es vulgui col · lectivament, no es tracta d'una actitud victimista com altres entenen. Per descomptat també significa la no acceptació de la situació existent des de llavors, vol dir que l'ideal continua i continuarà fins que Catalunya sigui un estat propi.


De tota manera, durant molts anys l'independentisme català tenia un origen bàsicament identitari, basat en la conservació del que teníem davant les amenaces exteriors. No obstant això, des de fa 20 anys, és quan es vincula per primera vegada la qüestió econòmica amb la independència. Es comencen a realitzar estudis seriosos sobre l'aportació de Catalunya a la resta de l'estat espanyol, i s'entreveu que no és una aportació a la solidaritat sinó que es tracta d'una espoliació sense precedents a Europa. L'economia productiva i industrial, la petita empresa i tots i cadascun dels assalariats catalans fan aportacions a l'estat que no reverteix en serveis ni en inversió.

La independència de Catalunya, passa a vincular-se amb el benestar dels seus ciutadans.

Avui Catalunya no disposa de recursos i té un dèficit fiscal tan alt, que els seus serveis públics s'estan perjudicant en acceleració geomètrica, però més perjudicats es veuran.


La decisió de construir un futur propi és una opció democràtica dels seus ciutadans. A la Diada d'aquest any, la societat civil catalana ha fet un pas més enllà, un pas que marca el camí als seus polítics i les seves institucions. La societat civil catalana els diu on volem anar, a qui no volem pertànyer i quan volem anar pel camí assenyalat. El poble ja no creu en l'estat de les autonomies, en el federalisme, ni al confederalisme, tampoc en fórmules magistrals de finançament, ni en pertànyer o formar part d'un estat amb el qual no s'identifica de forma majoritària. El poble simplement vol ser independent, tenir un estat propi i no ser invisibles al món.


El poble vol pertànyer a un estat, on es respecti la voluntat del que s’escull lliurement, on la seva llengua no sigui cada dia utilitzada com a eina de pressió, on no et diguin: "eres un tío guay, no pareces catalán", on no et deixin de comprar els teus productes per ser català, on no t’hagis de justificar constantment per ser el que som i per descomptat també, pertànyer a un estat on els diners que es generen s'inverteixen en ell.


Responent a una pregunta que et fan a les "Españas": ¿catalán naces o te haces? Molts catalans neixen, molts catalans es fan, però cada vegada més "catalán te hacen".

Tenim un avantatge per ser independents, tenim una il · lusió. Visca Catalunya!

 

Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat nr 9493