pastel-de-50-aniversario-con-velas  

  Aquest és el 50é article que faig per la web economiacat.cat. El seu títol, 50, no és gaire original.

Queda lluny, aquell primer article, “Hollande Shambala”, que es publicava durant les primeres hores del 13 de Maig de l'any passat, per altre costat data molt senyalada per a mi fa anys, i que significava l'inici d'aquesta aventura intel·lectual, en la que he intentat explicar i transmetre les meves reflexions personals en temes que conjugant aspectes econòmics i socials, hagin pogut ser d'interés pels lectors, així com fer-ho d'una forma a vegades més didàctica, a vegades més tècnica i a vegades més emotiva, aprofitant la meva experiència professional operativa dins del món empresarial i la meva experiència docent dins del món acadèmic.

Gràcies a tots els que heu dedicat uns minuts a llegir els meus escrits a la web, als seguidors de twitter i als amics de facebook; així com als que heu comentat amb altres, promocionat i divulgat aquesta modesta web totalment independent.

Per últim, agraïr especialment l'interès d'altres articulistes col·laboradors: el Carles Narváez, el Miquel Lanuza i la Maribel Méndez (a més cap de màrqueting), que amb les seves aportacions han enriquit de forma notable el nivell d'aquesta web. També als “especialistes” lingüístics, els meus fills Ignasi i Mireia; i en darrer terme però de forma molt especial a la Montse Durán, la creadora i estructuradora dels budells d'aquesta web, i que sense la seva inestimable i desinteresada col·laboració, tot “aquest invent” no seria possible.

 

Entrem ja en matèria de l'article, que si volgués seguir l'actualitat hauria de parlar de corrupteles, però penso que al ser un article assenyalat, vull que sigui un article d'esperança, un article d'il·lussió, un article on vull explicar com voldria que fós el meu país, Catalunya. Som-hi!!

 

- Vull viure en un país on els ciutadans siguem l'objectiu i no el vehicle per aconseguir fites personals.

- Vull viure en un país on els ciutadans siguin els propietaris del seu destí, i per tant, on els referendums es popularitzin per les qüestions importants.

- Vull viure en un país on només aspiro a ser català a Catalunya, amb la mateixa normalitat que un alemany ho és a Alemanya, un espanyol ho és a Espanya i un swazilandés ho és a Swazilàndia.

- Vull viure en un país on les meves llibertats acabin quan comencen les dels altres, on poguen viure en dignitat.

- vull viure en un país ón els gobernants que han guanyat unes eleccions mitjançant un programa estiguin obligats contractualment a cumplir aquest, i en altre cas, han de dimitir.

- Vull viure en un país on no existeixen privilegis per a ningú, per suposat sense monarquies, reductes mediavals, ni castes, on els mestres són avaluats i els jutges jutgats.

- Vull viure en un país modern, valent, solidari i generós, lluny del victimisme i dels valors “carrinclons”.

- Vull viure en un país on la llengua i cultura pròpia sigui respectada i protegida, no hagi de malviure, no sigui discutida ni serveixi d'arma per defensar interessos de col·lectius determinats.

- Vull viure en un país en que quan hi hagi corrupció, que existirà perquè es part de la mentalitat humana de forma general, es persegueixi aquesta i no hi hagi cap tolerància amb els corruptes, siguin qui siguin.

- Vull viure en un país intel·ligent, amb gent formada en materies necessàries d'actualitat, com l'economia, capaços de pensar com individus i no un país de seguidors incondicionals i cegs a una sola idea o partit.

- Vull viure en un país autocrític, inconformista i lluitador, carregat d'energia i emprenedoria en els seus empresaris. On no es tanquin empreses, sinó que es reciclin i funcionin.

- Vull viure en un país on els bancs que operin en aquest facin precissament d'això, de bancs.

- Vull viure en un país que impulsi i treballi per tenir el corredor mediterrani, així com infraestructures que representin inversions pel desenvolupament econòmic del país, i no d'altres aparadors polítics.

- Vull viure en un país actiu i creatiu, ja que no fer res potencia la mandra, les rencúnies i l'odi.

- Vull viure en un país on els diners s'inverteixin per crear ocupació i no per pagar subsidis.

- Vull viure en un país just i racional, que pugui entendre.

- Vull viure en un país sense militars.

 

Dues preguntes: T'agradaria viure en un país així? Creus que ho aconseguiràs dins de l'Estat espanyol?

 

No se si en una Catalunya independent ho aconseguirem, però sí estic segur que dins d'Espanya no. Per tant, vull ser català i vull viure a Catalunya, però a una Catalunya sobirana per decidir, per construir i per equivocar-se també. Respectaré el que la majoria pensi, però no respecto la imposició. És fàcil entendre-ho i no faig mal a ningú.

 

Estic segur que viure en un país així és real i possible, i desitjo que no sigui només un lloc maravellós però intangigle, un paradis mític, com és Shambhala, al que feia referència en el primer article d'aquests primers 50.

 

Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat nr 9493