llufa  El Dia dels Sants Innocents és la commemoració d’un fet tràgic pel cristianisme, el massiu assassinat ordenat per Herodes I el Gran de tots els nens menors de dos anys nascuts a Betlem, amb l’objectiu de desfer-se del nou nat Jesús de Natzaret. De com la commemoració d’aquesta dramàtica efemèride històrica ha esdevingut pràcticament en el dia internacional de les bromes, de les innocentades, és un d’aquells interrogants dels quals possiblement mai arribarem a saber els motius.

 

Uns diuen que aquesta conversió va ser conduïda per la mateixa església catòlica en el seu afany de contrarestar la celebració de determinades festes paganes durant l’Edat Mitjana, concretament la del Dia dels boixos, però la realitat  és que es fa difícil d’entendre i més d’explicar com ha derivat el record d’aquell dia de dol sanguinari en l’acció de penjar una llufa o ninot de paper a l’esquena del primer que passa o bé en què sigui un dia en el qual els mitjans de comunicació perden el seu sentit i de forma consentida i graciosa donen top tipus de notícies absurdes, a quina més difícil de creure. 

 

De la mateixa manera es fa difícil entendre, i sembla una notícia més pròpia del dia d’avui que d’ahir, ja que sembla una innocentada però aquesta de les de mal gust, l’empat tècnic a 1515 vots produït com a resultat de més de 10 hores d’assemblea de la CUP, respecte a la decisió d’investir a Artur Mas, cosa que deixa en un no res tot el temps dedicat a preparar i a realitzar l’assemblea d’ahir, i que deixa en mans dels 70 representants territorials que formen el Consell Polític aquesta decisió que es prendrà el pròxim 2 de Gener.

 

Un empat que genera immediates conclusions:

-          - La primera una sensació de dubte per tots els assemblearis, la probabilitat de l’empat només podia contemplar-se en 1/3029=0,00033014, fet que estadísticament  es suposa com a impossible. L’aritmètica en aquest cas ha jugat una mala passada, aixecant suspicàcies derivades d’un excés de casualitat, una casualitat que anul·la el vot de la militància i dóna la decisió als polítics.

-         - La segona, que la formació política sembla dividida, per un costat estan els que donen prioritat a la independència en primer lloc i com a element vehiculitzador per arribar a tenir una societat com desitgen, i per altre costat als qui donen prioritat a l’aspecte social i rupturista per sobre de tot, sense considerar l’estratègia de la independència com a prioritària.

-          - La tercera conclusió, i aquesta em dol especialment, és la imatge que es dona, que el que havia de ser una festa de la democràcia participativa, ha passat a ser un esdeveniment carregat d’un surrealisme tan gran que s’apropa perillosament al ridícul, i que es llegeix com un fracàs del compromís en la política.    

 

Volem o no volem ser independents? Ens podem aclarir? Ens adonem que no hem aconseguit res? Creiem i volem que la independència que anhelem es vegi reduïda a una festivitat acolorida durant el mes de Setembre? O  volem la independència per estar en un millor país, fet a la nostra mida com a societat, no com individualitat?

 

La independència és molt gran, potser cadascú la viu a la seva forma, jo la percebo com l’única oportunitat per viure en llibertat i en benestar, una llibertat i un benestar que no podré gaudir dins de l’Estat espanyol, un estat que sempre ens serà hostil, que mai ens entendrà i que mai ens deixarà decidir. Com vaig comentar fa un temps, la independència és un objectiu massa apreciat, no ens la regalaran, no ens vindrà servida a taula, l’hem de recercar i lluitar, és un camí carregat d’entrebancs i d’interessos contraris, hi haurà desànims, desencisos i traïcions, els majors problemes vindran de nosaltres mateixos, del nostre egoisme al voler la independència a la nostra mida, imposant la nostra voluntat als altres, però en aquest camí necessitem a tothom, als que pensen en nosaltres i als que pensen diferent, a la dreta i a l’esquerra, als moderats i als radicals, als que parlen català i als que parlen castellà, als Calduch i als García, als més intel·ligents i als que no ho són tant, als més racionals i als més emocionals, i també a tots els cupaires sense cap excepció, tant als 1515 que han votat que si a la investidura i als 1515 que han votat que no.

 

Xavier Mas Casanova

Economista Col·legiat nr 9493

Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya