Avui és la Nit de Reis. Tots a dormir aviat després de la cavalcada. Als Reis Màgics d'Orient no els agrada gens que ningú estigui despert quan ells arriben, han d'anar per feina. En tenen molta aquesta nit, repartint joguines als nens que s'han portat bé i carbó als que no han sigut gaire bons. Recordeu deixar aquesta nit l'aigua pels camells, un xic de torró i fins i tot una copa de cava o una copeta de vi dolç, per ajudar-los a reposar energies.

Per petits i grans és una nit de nervis, de grans emocions, d'il·lusions, d'alegria, etc., però també de melancolia, de sentiments, de sensacions. És una nit màgica, on esperem que els reis savis, Melcior, Gaspar i Baltasar se'n recordin de nosaltres i que els nostres desitjos, materials i també immaterials, es facin realitat. A la nostra carta als reis, apart d'incloure algunes coses materials, algun llibre, algun DVD, uns mitjons o fins i tot diners, aprofitant que estem en una web d'economia, també demanem aspectes immaterials, així demanem salut, demanem amor, demanem pau, demanem justícia, demanem solidaritat, demanem dignitat.

Però aquest any sobretot hem de demanar independència. Independència, per fer què? Independència per ser lliures, per tenir la llibertat de canviar-ho tot, si així ho considerem.

Les persones vivim en una permanent matriu matemàtica amb dos eixos. En un eix hi ha que som el que som i en l'altre eix hi ha el nostre context. Com deia Ortega y Gasset: «Yo soy yo y mi circunstancia y si no la salvo a ella no me salvo yo», l'home és un ésser que no està penjat en el buit, està immers en la circumstància que l'envolta, una circumstància que no només és immediata, també és remota, una circumstància que no només és física, també és històrica i espiritual. Viure no és només respirar, també és tractar amb el món, dirigir-se a aquest món, actuar en ell i ocupar-se d'ell.

A Catalunya passa el mateix. En l'eix de les «X» Catalunya forma part del Regne d'Espanya, com una comunitat autònoma immersa en un Estat que al llarg dels anys l'ha anat minvant, a nivell cultural no accepta els costums, les tradicions ni la llengua catalana; a nivell econòmic simplement l'espolia any rere any, a la vegada que coarta les seves possibilitats futures no realitzant infraestructures. La situació empitjora, lluny d'intentar fer una regeneració de les coses, de donar-se compte que en la pluralitat hi ha l'origen i la riquesa del territori, els governats, però també la majoria dels espanyols, accepten i volen continuar pel mateix camí. En l'eix de les «Y» Catalunya està en un context econòmic i social marcat pels designis de les grans corporacions internacionals i els bancs, un món deshumanitzat, on el diner no és el mitjà, sinó la finalitat, cosa que produeix que les desigualtats econòmiques es transformin en desigualtats socials i ciutadanes.

Hem d'afrontar els dos eixos a la vegada, hem de canviar Catalunya de quadrant. Els catalans han de poder decidir si volen viure en independència, però també han de poder decidir amb la possibilitat de tenir una vida que valgui la pena ser viscuda, digna. Tenim dos problemes indissociables, el jo i la circumstància. Construïm les bases de com ha de ser el nou país mentre proclamem aquest, una cosa no treu l'altre ni ha de baixar la seva velocitat d'aconseguir-ho. No posem el pistó en el discurs del primer, independència i després ja veurem, ni el posem a primer, solucionem tots els problemes i després independència. No ens conformem només en canviar de mans i continuar amb la mateixa dinàmica política, social, econòmica, administrativa, jurídica, burocràtica i fins i tot militar. Res ens ha de venir donat, tot ho hem de triar i decidir. No som nens, ja triarem segons les circumstàncies i els nostres interessos, però seran uns interessos majoritaris, no pas d'una minoria que ens domina i ens treu la democràcia, la llibertat de poder triar.

Per què hem d'estar a la Unió Europea, sí o sí? Perquè hem de ser a l'OTAN, sí o sí? Per què hem de tenir una policia al servei dels governats i no al servei del poble? Per què no considerem els programes electoral com contractes que si els escollits no els compleixen, deixen de governar? Per què triar a partits i no a persones? Per què no triar als legisladors i els jutges? Per què rescatar els bancs privats? Per què bancs públics o privats? Per què no decidim sobre si apliquem impostos directes o indirectes? Per què universitats per tothom qui tingui capacitat o només els que tinguin possibilitats econòmiques? Per què? Per què? Per què...? Fem de Catalunya la república catalana del màxim exponent del “per què”.

Volem doncs una Catalunya independent? Sí. Com un espai per l'esperança i de transformació per l'emancipació real de les dones i els homes, així com pel desenvolupament de les seves capacitats racionals i emocionals.

Però volem qualsevol Catalunya independent? No. Volem una independència basada realment en què la sobirania sigui de la gent, però no des d'un punt de vista formal, sinó real, econòmic i socialment parlant.

Com que és la Nit de Reis i posats a demanar...fem-ho.