fachistan1AQUÍ “FACHISTÁN”

Benvinguts a Fachistán, el país de la involució.

La marca España avui, en plè segle XXI, en plena era de la tecnologia, dels algoritmes, de les xarxes i la comunicació, és sinònim, malauradament, de la matança de braus, de legionaris tarats desfilant amb cabra i tot, de guàrdia civil amb tricorni i metralleta, de corrupció a dojo, de falsificació de proves, de clavegueres de l’estat, de mentida com a sistema, de creure’s les pròpies mentides, de màsters inventats a universitats sense cap prestigi, de discriminació per sexe i ubicació entre altres, de “majoritarisme”, de totalitarisme, d’autoritarisme, d’insult, de repressió, de presos polítics, d’antidemocràcia, de violència contra els ciutadans, d’atemptar contra els drets humans, d’ultradreta, d’existència i subvencions a diferents fundacions franquistes/feixistes amb el nom dels assassins, d’intolerància contra la riquesa de les llengües minoritàries però mil·lenàries de l’estat, d’intransigència ideològica, contra el pensament diferent, de monarquia obsoleta i casposa, de considerar com incitació a l’odi a qui diu les veritats, de la manca de llibertat d’expressió, de premsa i mitjans manipuladors, de fanàtics amb micròfon que volen prendre per hostatges a tots els alemanys que resideixen al territori, d’híper-bogeria col·lectiva, de jutges prevaricadors, de persecució a tuiters, de persecució a rapers, de persecució a tot i tothom qui pensa diferent, d’inexistència de separació de poders. Espanya s’ha convertit en Fachistán, aquí “Fachistán”fachistan2

Dos han estat els principals factors que han portat a Espanya a convertir-se en el que és, en Fachistán, a ser una dictadura tolerada, consentida i acceptada per la majoria dels seus habitants. El primer factor és la mancança d’intel·lectuals de cert nivell com a referents, i el segon és la mancança d’alternativa política des de l’esquerra, cosa que no ve d’ara sinó de fa molts i molts anys.

A Fachistán tothom coneix a Belén Esteban, a Rafa Nadal, al Jiménez Losantos, a elrubiusOMG, i fins i tot al benvolgut Andrés Iniesta, personatges tots ells que tenen més influència avui que la que van tenir al seu dia Miguel de Unamuno, Santiago Rusiñol, o Ortega y Gasset (per cert, alguns encara pensen que són dos). No hi ha intel·lectuals, pensadors. Els que treballen a sou per administracions públiques, els que són propers a mitjans dirigits amb interès propi, els “experts” disposats a defendre el que calgui, no ho són, no ho poden ser. No existeix doncs, referents de consciència a la societat, gent amb rellevància que faci justícia social, justícia de veritat, gent brillant, amb credibilitat, amb independència, capacitada, amb criteri i força per enfrontar-se al poder, a l’estat, per dir-li a la cara que per aquí anem malament.

fachistan3A Fachistán no existeix l’alternativa d’esquerra. Intentar que no governi la dreta, o la ultradreta, no és ser d’esquerres. Anomenar-se socialistes o comunistes no vol dir ser d’esquerres. Prediquen i prediquen però a l’hora de la veritat no fan res més que seguir el fil conductor. L’anomenada esquerra ha governat, i ho ha fet molts anys, com poden explicar que existeixin encara els forts desequilibris socials? Com és possible que no s’hagi portat a terme una Llei real de la memòria històrica?, Com es pot explicar que a les cunetes espanyoles, encara hi hagi desenes de milers de morts, represaliats pel cop d’estat del franquisme i la guerra civil?, com es pot explicar que no es posicionin clarament pel dret a decidir mitjançant l’exercici del vot ciutadà sobre el tema que sigui? Com s’explica l’existència al nostre estat del mausoleu d’un brutal dictador com va ser Franco? Com, com i com, tantes coses que haurien d’haver fet i no han fet?

Diuen que a Espanya hi ha de tot? ...? No ho veig, no ho penso, no ho percebo, no m’ho crec, que m’ho demostrin. Ara i aquí, és “Fachistán”.

 

Xavier Mas Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya