CATALUNYA EN L’EPICENTRE DEL FÒRUM DE DAVOS

Què és el Fòrum de Davos? També anomenat Fòrum Econòmic Mundial (WEF) és una fundació sense ànim de lucre amb seu a Ginebra, que reuneix anualment a la muntanya de Davos a Suïssa als principals líders econòmics i empresarials, a líders polítics internacionals, a periodistes selectes i a intel·lectuals distingits, per afrontar els problemes o situacions més importants que afronta enguany el món. Aquest any es celebra del 23 al 26.

En el seu informe previ, i com una de les seves qüestions claus, aquest Fòrum situa la situació a Catalunya, i la tensió política que es viu a l’estat espanyol, dins de l’apartat dels problemes culturals i identitaris que de forma creixent s’estan produint en alguns països de l’UE, incloent-hi Polònia i Hongria, i que provoca una polarització entre diferents grups d’origen cultural o valors diversos, i que suposen una font de risc polític en els països occidental l’any 2018 i següents. Catalunya en l’epicentre del Fòrum de Davos.

Realment es tracta d’un fort toc d’atenció. Per contrarestar-lo, l’estat espanyol desplaçarà un exèrcit de 24 individus, anirà per primera vegada el rei dels espanyols, Felip VI, el ministre d’economia Luis de Guindos i el ministre d’exteriors, Alfonso Dastis, que desplegaran una estratègia de defensa que pretén sigui escoltada per inversors presents al fòrum. No anirà Rajoy, segurament degut a les similituds del precedent catastròfic que va suposar la intervenció de Zapatero l’any 2010, que va demorar la conferència vàries hores ja que no parlava anglès.

Davos pot ser una fita important aquest any. Aposta per un nou concepte per Europa. El WEF parteix de la creença que els valors fonamentals europeus basats en la inclusió, la igualtat, la receptivitat, la diversitat, la democràcia i el creixement sostenible estan en risc, són valors amenaçats. I és que ho estan, Espanya és el clar exemple i el màxim exponent d’aquesta amenaça, l’exemple d’un país que marxa en sentit contrari, per molt que un rei i uns ministres defensors de les oligarquies vagin a intentar convèncer de una altra cosa.

Els objectius de Davos d’aquest any són una economia antropocèntrica, la seguretat i defensa, les migracions, la democràcia, l’energia i la sostenibilitat. Els hi preocupa i estan proposats a afrontar reptes com la quarta revolució industrial, la seguretat ciutadana basada en la connexió entre ciutats per lluitar contra el terrorisme i la violència, la identificació digital dels sol·licitants d’asil per gestionar sense millor els fluxos migratoris, la integració dels immigrants, l’eficiència energètica i el camí cap a la reducció de les emissions, etc. Aspectes que semblen que mentre Davos pensa en el primer món, a Espanya encara estan en el “a por ellos” sense saber els motius, en la repressió a la gent que vol votar, en evitar assumir la massiva corrupció i en intentar la humiliació de gent de dins i de fora del país.

La sostenibilitat que es tractarà a Davos sembla impossible en un context on Escòcia li costa al Regne Unit 17 mil milions de lliures esterlines anualment, on Valònia és mantinguda literalment per Flandes, on el nord italià manté al sud, on Espanya li costa a Catalunya cada any 16 mil milions d’euros. La solidaritat s’ha extralimitat, no és solidaritat quan el que dóna, després de donar queda en una pitjor situació que el que rep després de rebre.

Catalunya està al centre de l’agenda perquè Catalunya és una realitat dels riscos quan s’abusa, Espanya ho està però va a defensar-se de ser un exemple desastrós de com es gestionen els problemes o de les conseqüències que té amagar el cap sota l’ala quan hi ha un problema, forma de fer que s’accepta dins l’Espanya grisa però no a Davos, ni al món.

Xavier Mas Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya