economiacatalana  Quan el component emocional, sigui individual o col·lectiu, ha estat tan intens com en aquestes darreres setmanes, no pot desaparèixer de sobte per donar pas a la part més racional dels individus.

Les imatges de llibertat d’un poble i la seva gent representades per la voluntat i la defensa del seu dret a vot, contra un sistema estatal repressiu identificat amb forces policials repressives i violentes, captades per les nostres retines oculars, quedaran gravades en el nostre cervell per temps immemorial. L’orgull de poder dir “jo hi vaig ser”, passarà de generació en generació, “el meu pare hi va ser”, “el meu avi hi era”.

Seguiria parlant i parlant, dies i dies, sobre brutalitat de la policia amb les nostres iaies, sobre l’abús de poder de la guàrdia civil amb els nostres iguals, economiacatalana2sobre aspectes que surten dels budells, però la meva responsabilitat és fer un esforç, que encara que em costa fer-lo, cal fer-lo, i anar a buscar i reprendre la corrent de pensament econòmic.

Ens diuen que l’economia catalana està en perill, que les empreses s’estan donant a la fuga, que venen mals temps, i sobretot, que si fem el pas de declarar la independència, el major dels cataclismes caurà contra nosaltres.

Propaganda. Mentides. Més del mateix. Res és veritat, al contrari, no fer el pas seria la gran errada. L’economia espanyola és la que s’enfonsa, amb un deute galopant impossible de gestionar, cada vegada més abocada a un abisme que és més proper, un IBEX amb clara davallada i una prima de risc augmentant per moments, amb grups inversors internacionals que emigren a corre-cuita del deute espanyol per anar a altres valors més segurs, com ho són ara mateix el portuguès i, fins i tot, el grec.

Hem de declarar la independència per una economia millor.

És important, per interpretar el que comença a passar i el que anirà passant, no fer-ho en clau espanyola, amb la lectura de sempre, amb la lectura per exemple, que si s’enfonsen els bancs, s’enfonsa l’economia. Penseu, que la gran majoria dels bancs i empreses que marxen són de l’Opus i d’altres poders fàctics ancorats a l’anomenada casta nacional. Aquestes empreses i els seus executius només representen els interessos dels amos que els hi donen a menjar, molt bé per cert, són els bancs i les empreses de les famoses portes giratòries, però no formen part de l’economia real.

Són entitats que amb el rerefons econòmic, es dediquen a jugar a fer política, amb una tàctica desesperada de moure la seva seu per crear sensació de temor, de por als ciutadans. El que mostren realment, és la seva imatge reflectida al mirall, una imatge lletja que representa l’alt grau de pànic que s’ha apoderat d’ells, la casta espanyola. La seva marxa significa una oportunitat, d’acord a una economia millor, fora dels perjudicis i interessos de les màfies econòmiques, que no per ser convencionals, de sempre, deixen de ser més màfies, com estem veient.

A Europa, al món, i sobretot als mercats, ja es comença a entendre que el futur a Catalunya passa per la seva independència. Fruit d’aquest moviment, els bancs espanyols han iniciat i continuaran una caiguda que ja veurem on acaba, però en la seva caiguda, l’oligarquia espanyola atacarà de forma sectària tot allò que és català amb voluntat de destruir-ho, cosa que no succeirà. Davant de les envestides violentes i esbojarrades carregades d’odi i ganes de venjança, nosaltres tinguem calma i a fer el nostre.

Sabíeu que els impostos que paguen a la Generalitat avui Caixabank i Banc de Sabadell són ridículs, i en el moment que siguem una República, hauran de cotitzar molt més, per tot el negoci generat al nostre territori, ja sigui per via de retornar la seu o per via de l’establiment d’una subseu. La nostra economia és forta, però no la bancària, sinó la real, el turisme, el consum intern, el teixit industrial, els milers i milers d’emprenedors i pimes, l’exportació, l’automòbil, el comerç. Bancs i subministres s’aprofiten de la nostra economia, no costarà gaire canviar-los, ells mateixos.

El nostre futur, el futur que tant hem imaginat els que volem un millor benestar per nosaltres, i sobretot per les futures generacions està a tocar, i només passa per la declaració d’independència, una DI i no una DUI, perquè aquí no hi ha res unilateral, s’ha fet un referèndum, bé, de fet s’han fet dos, i els hem guanyat tots dos, malgrat tenir tot el poder d’un estat que se sent imperi en contra.

Nosaltres som modestos, gent de bé, només volem estar millor, i per estar-hi hem de separar-nos declarant la independència per una economia millor, per una millor qualitat de vida.

A por ello! (no A por ellos)

Xavier Mas Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya