Demà ens jutgen a tots.

Siguem o no siguem catalans, siguem o no siguem independentistes, siguem o no siguem de Convergència , del PdeCAT o d’Unió, sintonitzem més, menys o gens amb els processats Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega, siguem liberals, neoliberals, comunistes, socialistes, anarquistes, conservadors, o de qualsevol tendència política, siguem catòlics, protestants, islamistes, judaics, bahaistes, budistes, hinduistes, taoistes, siguem de la raça que siguem, demà ens jutgen a tots, almenys als que som demòcrates, a les dones i homes que no acceptem, lluitem i lluitarem per un món lliure, per un món millor.

El 9N quasi 2 milions i mig de catalans vam votar en un procés de participació ciutadana massiu sobre el futur polític català. Dins d’un clima de normalitat i manca de riscos i disturbis, va guanyar el SI de forma aclaparadora. Va ser un dia sense sorpreses al carrer, va ser un dia de llibertat pel poble català, un dia on destacarem un grup d’herois demòcrates que com voluntaris i de forma totalment altruista van sacrificar el seu temps lliure perquè els catalans votéssim sobre el dret a decidir el que volem.

Però davant de la democràcia en estat pur sempre apareixen les forces reaccionàries en sentit contrari, tal com indiquen les teories naturals de la física. Les forces opressores, que disfressades d’una legalitat no legítima, d’un estat de dret que no existeix, d’una democràcia que és una dictadura, van començar a moure fitxa en el sentit de judicialitzar la política o el que és pitjor, polititzar la justícia, prova evident de la inexistència de separació de poders, pilar fonamental en un sistema democràtic.

Democràcia espanyola? Quina democràcia pot ser un sistema que no deixa votar, fet que suposa l’essència demòcrata precisament. Quina democràcia pot existir quan no existeix independència entre el poder executiu, legislatiu i judicial. Quina democràcia pot existir quan la titularitat del poder no està en el poble. El 9N va tocar el vaixell de la falsa democràcia espanyola, el va descobrir on s’amagava, el 6F l’enfonsa definitivament. 9N tocat, 6F tocat i enfonsat.

Em quedo amb algunes frases del discurs final de Charles Chaplin a “El gran dictador”:

L'odi passarà i cauran els dictadors. Mentre l'home existeixi, la llibertat no morirà.

No us rendiu a aquests homes que en realitat us menyspreen, us esclavitzen, us reglamenten les vostres vides i us diuen el que heu de fer i el que heu de dir.

No sou bestiar, ni un ramat, sou homes.

Vosaltres, el poble teniu el poder, el poder de fer que la vida sigui lliure i una cosa bonica, utilitzem aquest poder actuant tots units, lluitem per un món nou, un món millor.

Demà, jo estaré també assegut a la banqueta dels acusats, assegut virtualment, no de cos però si d’ànima, sóc tan culpable com ells tres per haver exercit lliurement els meus drets democràtics en un estat que no hi entén d’això, per ser un demòcrata en un estat dictatorial ple de grans, mitjans i petits dictadors.

Demà es jutja la democràcia però la sentencia ja està dictada i la condemna recau i recaurà en l’estat espanyol.