Imprimeix
Categoria: CATALUNYA
Vist: 4468

catalunyapregunta

  Ja tenim referèndum. Ja tenim convocatòria, amb data l’1 d’Octubre, i amb pregunta: Vol que Catalunya sigui un Estat independent en forma de república?

La pregunta plantejada inclou realment dues preguntes en una. La primera, Catalunya vol ser independent d’Espanya?, i la segona, Catalunya vol ser una república? Una pregunta amb dues respostes.

Per contestar a la primera pregunta ens hem de plantejar que ens aporta avui l’estat espanyol. La buidor en la resposta és absoluta, per molt que hi penso a buscar el més mínim argument per posar a la balança reflexiva del vot, l’estat espanyol no ens aporta res de res. Algunes ràpides impressions:

Sanitat? Els serveis hi són, però estan col·lapsats, mal repartits, amb llargues llistesd’espera i mala gestió. Que estan traspassats a la Generalitat, no em val dir això, estem parlant del sistema d'autonomies que és un sistema esgotat, on és l'estat espanyol qui acaba decidint els

espanyarecela

que rep el govern autonòmic català.

Infraestructures?  Voluntat de sistema centralista, i per tant, contradictori amb les aspiracions catalanes. Barcelona concretament té un port i un aeroport que no es treu rendiment del seu important potencial. No se segueix un criteri racional de negoci, es segueix un criteri interessat per afavorir altres àrees amb una part important dels nostres calers. Autopistes de pagament versus autovies fora. Manca de carreteres, accessos als nuclis urbans amb importants retencions d’hores i hores.

Justícia? No existeix. Jutges prepotents, que perquè no poden ni volen, s’acaben no llegint els casos que tenen davant. Llargues cues d’espera als jutjats. Unificació de poders, les institucions jurídiques no són imparcials, són eines al servei de l’estat, segueixen criteris polítics. Existeix una clara indefensió dels drets dels ciutadans, de la seva llibertat d’acció i de pensament, fins a arribar a la persecució de forma impune.

Seguretat? Empitjorament dels indicadors en matèria de seguretat. Sensació que cada vegada hi ha més control, més regulació, menys llibertat individual però que lluny de millorar la seguretat, anem a menys. S’inverteixen recursos, espais i diners amb anar contra la llibertat de fet i de pensament, sempre que aquest sigui un pensament diferent; en lloc de dedicar-los a l’amenaça real dels ciutadans com són els lladres, els mafiosos, el terrorisme radical islàmic, etc.

Economia? Quina economia? Xuclar, xuclar i xuclar. No existeix en cap altre estat de tota Europa occidental una àrea en la qual es recaptin els diners i només torni una part tan reduïda al lloc d’origen. Una economia d’estat que està al servei de les grans empreses i dels bancs, dels poders fàctics. El benestar dels ciutadans és l’economia que ha de perseguir un estat occidental, l’estat ha d’estar al servei del poble no a l’inrevés. Hi ha diferents plantejaments per arribar-hi, no hi ha només un camí adequat, però el camí no pot ser no pensar amb la recerca del benestar de la gent.

Educació? Ens permet l’estat desenvolupar-nos acadèmicament amb qualitat, de forma individualitzada i col·lectiva? De forma gratuïta? Per què estudiar a la Universitat és car?  Per què hi ha acadèmies davant de les Universitats?

Preservació dels drets humans i preservació de llibertat?, llibertat de pensament, llibertat de culte religiós, i el respecte del dret d’autodeterminació del Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics de les Nacions Unides, i que és una norma ius cogens (normes de dret), no admeten dret o acord al contrari, constituint el nivell més alt de les Lleis internacionals, havent de ser obeïdes sempre  pels estats membres. L’estat espanyol no només no compleix sinó que ataca aquesta normativa amb tota la seva voluntat opressiva.

Preservació de la cultura i llengua catalana? No existeix, al contrari, hi ha voluntat d’anar cap enrere, d’exterminar-la. Obviant la normalització lingüística que existeix al territori, es pretén reduir-la a la mínima expressió. Fa segles que s’intenta, però ni les pitjors dictadures, ni les més violentes persecucions ho han aconseguit, estan obsessionats.

Govern? ... Simplement el govern no pot resoldre els problemes quan són ells majoritàriament el problema.

La resposta a la primera pregunta, vol que Catalunya sigui independent d’Espanya?, la resposta és SÍ. Espanya no només no ens aporta res, sinó que ens fa nosa, ens molesta, ens perjudica i ens vol perjudicar.

Respecte a la segona pregunta, a la de si volem ser una república. Podem fer les mateixes reflexions però crec que no val la pena estendre’ns massa en aquest punt. No necessitem cap rei, no volem cap rei, no ens aporta res cap rei, no ens representa, no uneix als territoris, és una despesa inútil. Però a més, la insignificança humana personal i la del càrrec que representa m’avergonyeix. El molt barrut, té el valor de ser un hereu de la dictadura, del franquisme, i encara es passeja impunement per un estat que es considera democràtic a si mateix, cosa que ja ho diu tot sobre la feblesa de criteri d’una Espanya hipòcrita, embogida, irracional, violenta, antidemocràtica i patètica, de la qual volem marxar. La resposta a la segona pregunta és un altre SÍ.

El vot per la independència va guanyar la consulta del 9-N, va guanyar les plebiscitàries el 27-S a l’obtenir més diputats, 72 sobre 135.

I l’1-O? L’estat espanyol ja ha perdut el referèndum, però que passarà a Catalunya, amb els del si i els del no?... Tornarem a guanyar, i una vegada arribi la independència, aquesta serà la nostra verdadera victòria, la victòria de la llibertat.

Espanya amenaça. Catalunya pregunta. En quin dels dos models voleu viure?

Xavier Mas Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya