No result.

ecobot  La intel·ligència artificial (IA) ha arribat per quedar-se. Robots, bots, sistemes intel·ligents que poden funcionar de forma autònoma. La robotització dels processos de treball. Les interaccions automatitzades amb humans. Els cotxes sense conductor. Fets que ens semblen futuristes, han deixat de ser-ho per convertir-se en una realitat dins del nostre dia a dia.

És fonamental no bipolaritzar el debat d’aquesta revolució, que ara solament està començant encara que considerem que fins fa poc aquests canvis eren inimaginables pels nostres ulls. No només cal veure els aspectes positius i ser optimista de mena, però tampoc només els negatius i ser un pessimista empedreït. No cal excitar-se a favor de la tecnologia com a solució de tots els mals, però tampoc s’ha d’estar-hi incòmode i temorós enfront d’ella, cal tenir el cap fred, no despenjar-se, adaptar-se i fer d’aquesta revolució, que romandrà entre nosaltres, una oportunitat.

Estem realment preparats per afrontar l’economia bot?

De forma general, no estem preparats. No hem sabut treballar junts com éssers humans de forma, ja no correcta, sinó satisfactòria. Estem atrapats en el passat, seguim models establerts a la revolució industrial. Parlem d’optimització de processos, d’increment de la productivitat, de millora de l’eficiència, de previsió dels imprevistos, etc. però tot, sota la dependència d’un comandament humà que regula les interaccions humanes de forma jeràrquica. Comandament humà que tot sovint, provoca l’existència de problemes de manca de comunicació i manca de confiança.

Si encara estem recercant la forma perfecta de treballar entre humans, què passarà quan afegim els robots a l’equació?, com interactuarem amb bots i algoritmes?, com serem complementaris, els manarem o serem manats per ells? La IA treballa per a nosaltres o en contra de nosaltres?

Però mentre pensem i ens adonem del que està passant al nostre voltant, la IA està canviant la forma de fer les coses, afecta la forma en què treballem i els treballs que realitzem. Aquesta revolució, malgrat tenir un enorme potencial, no és diferent de les anteriors, la diferència està en què arriba més de pressa, sense estar limitada per la lenta evolució biològica humana. Obrirà portes que no coneixem i en tancarà d’altres, crearà nous llocs de treball i altres en desapareixeran, els robots no cobren (encara que costen), no mengen i no dormen. Afectarà totes les classes socials, no només a les treballadores, impactant i fent-ho de forma directa amb la classe mitjana, cosa que tindrà conseqüències amb els sistemes polítics sobre les que reposen.

Depèn de nosaltres si volem estar al seient del conductor quan la IA comenci a canviar ràpidament el nostre lloc de treball, o si volem ser espectadors passius del canvi, pujant al tren quan aquest ja estigui en marxa i vagi a un destí determinat, inclús no pujant-hi, quedant fora d’ell.

L'evolució de les nostres interaccions humanes i la recerca de millors formes de treballar junts serà la clau de l’èxit. Ens hem d’entrenar per aquesta cursa, de forma individual i de forma col·lectiva. Si som capaços d’entendre, de respectar, de conviure, i treure profit del pensament de diferents persones, procedents de diferents orígens i disciplines, amb formes de pensar diverses, i trobar les sinergies entre aquestes, serà més fàcil incorporar nous factors a l’equació, humans o no humans. Aquest treball, un cop fet, aplanarà el camí per a treballar amb els robots, i no per ells o en contra d’ells.

A la fi, qui sap si aquest article i tota la resta dels meus articles els escriu un bot? És clar que no, com sinó s’explica que no siguin tan fàcils de llegir com ho serien els de Hemingway i no siguin emocionalment evocadors com ho serien els de Tolstoi.

 

Xavier Mas Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493

Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya