Imprimeix
Categoria: EMPRESA

tjocs  Ens movem per interessos, per incentius, per reaccions derivades d’accions, que busquen un benefici concret, moltes vegades, propi. Però el desenllaç dels nostres actes no depèn només de nosaltres. L’entorn, les seves incerteses i les accions que fan els altres individus condicionen el resultat de les nostres accions, la societat és un complex engranatge mogut per relacions i intercanvis que tenen lloc entre els seus integrants.

Què passaria si fóssim capaços de predir el que faran els altres membres de la societat davant les nostres actuacions, segurament que en trauríem més profit. Si sabéssim les conseqüències de les nostres accions, podríem fer aquella que en tot moment ens reportés més benefici. Ciència-ficció? Hipnotisme? Doncs no, això és possible gràcies a la teoria de jocs, un concepte que s’aplica cada vegada més a l’economia o a qualsevol activitat que requereixi desenvolupar estratègies.

La teoria de jocs és un àrea de les matemàtiques aplicades que analitza les interaccions entre les persones amb l’objectiu de prendre decisions per assolir la màxima utilitat. La utilitat, econòmicament parlant, és un guany o benefici que es tradueix en satisfacció per a l’agent que ha pres la decisió. Tot sota el condicionant que les persones prenen les seves decisions de forma racional, cosa que ja sabeu que no sempre succeeix.

Cada situació o escenari on es prenen les decisions s’anomena joc i cada individu que hi juga, pot escollir entre unes accions, seguint una estratègia. Un exemple típic és l’anomenat Dilema del Presoner, en el supòsit que hi ha dos criminals (jugadors) a punt de ser interrogats de forma separada i simultània, acusats d’actuar conjuntament en un crim. Cadascú d’ells té les opcions de confessar el crim o mantenir el silenci. Les conseqüències seran diferents en funció de la seva decisió:

  1. si un confessa i l’altre no, el que ha confessat surt lliure i a l’altre li cau una llarga pena.
  2. si els dos confessen els hi cau una pena mitjana als dos.
  3. si cap dels dos confessen, els hi cau una curta pena.

Cada jugador té una estratègia dominant, egoista o més profitosa per a ell,  independentment de la tria que fa l’altre, en aquest cas seria confessar, ja que podria ser l’opció per quedar lliures. Si els dos jugadors segueixen l’estratègia dominant s’arriba al que s’anomena “equilibri de Nash” (el de la peli A Beautiful Mind interpretada per Russell Crowe), on cap dels dos té incentius per canviar de decisió perquè ja maximitza la seva utilitat. Ara bé, l’equilibri de Nash, paradoxalment, no és el més eficient o el que aportarà el millor resultat, ja que si els dos la segueixen els hi caurà una pena mitjana pels dos. Fer el silenci, de forma individual, és la situació més desfavorable si és una estratègia que només segueix un, però si la segueixen els dos, és la situació d’eficiència màxima.

La teoria de jocs, no només ens ajuda a entendre, com en el cas del Dilema del Presoner, que les decisions que són bones per a un individu poden arribar a ser dolentes pel grup, i al contrari, les bones pel grup, poden ser dolentes per l’individu; també és una eina molt potent per preveure com actuaran els agents econòmics en una determinada situació o intercanvi, cosa que ens ajudarà a anticipar-nos als esdeveniments amb l’objectiu de maximitzar els guanys.

Xavier Mas Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya